IX Trobada d'Estudiosos del Montseny

0 downloads 0 Views 2MB Size Report
2Equip de Recerca Botànica. Centre Excursionista de Catalunya (CEC). 3Institut ...... Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en.

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny · p. 198-239 · Diputació de Barcelona · 2018

Les fagedes de Matagalls (Montseny, Catalunya). Descripció, fitodiversitat i caracterització fitosociològica Josep Nuet,1,2 Àngel M. Romo,3,5 Montserrat Salvà4,5 i Ferran Salvador4,5 Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). Institut d’Estudis Catalans 2 Equip de Recerca Botànica. Centre Excursionista de Catalunya (CEC) 3 Institut Botànic de Barcelona - Consell Superior d’Investigacions Científiques – Institut de Cultura de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB) 4 Departament de Geografia. Universitat de Barcelona 5 Grup de Recerca Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània. Universitat de Barcelona

1

Resum

Estudi de les fagedes de Matagalls al Montseny, a partir de 77 inventaris inèdits, aixecats en diferents punts, orientacions i substrats. La major part pertanyen a la fageda amb descàmpsia (Luzulo-Fagetum subass. abietetosum i subass. veronico-galietosum). Als indrets més humits, trobem la fageda amb el·lèbor verd (Helleboro-Fagetum subass. oxalido-galietosum odorati i subass. moehringietosum trinervi). No observem que aquestes fagedes hagin entrat en una dinàmica de migració cap a altituds superiors a causa de l’augment de les temperatures que comporta el canvi climàtic. Aquests resultats són congruents amb els que havíem obtingut prèviament als turons de Vilarmau i la Tremoleda i al pla de la Calma del Montseny. Paraules clau Catalunya, Montseny, Matagalls, fageda, biodiversitat vegetal, fitosociologia Resumen Los hayedos de Matagalls (Montseny, Cataluña). Descripción, fitodiversidad y caracterización fitosociológica

Estudio de los hayedos de Matagalls en el Montseny, a partir de 77 inventarios inéditos, levantados en diferentes puntos, orientaciones y sustratos. Una gran mayoría pertenecen al hayedo con descampsia (Luzulo-Fagetum subas. abietetosum y subas. veronico-galietosum). En los lugares más húmedos, hemos identificado el hayedo con heléboro verde (Helleboro-Fagetum subas. oxalido-galietosum odorati y subas. moehringietosum trinervi). No observamos que estos hayedos hayan entrado en una dinámica de migración hacia altitudes superiores a causa del aumento de las temperaturas que comporta el cambio climático. Estos resultados son congruentes con los que habíamos obtenido previamente en el Turó de Vilarmau y el Turó de la Tremoleda y en el Pla de la Calma del Montseny. Palabras clave Cataluña, Montseny, Matagalls, hayedo, biodiversidad vegetal, fitosociología Abstract The Beech Forests of Matagalls (Montseny, Catalonia): description, phytodiversity and phytosociological characterisation

Study of the beech forests of Matagalls in Montseny based on 77 unpublished inventories taken at different points, orientations and substrates. The large majority belong to the beech forest with deschampsia (Luzulo-Fagetum subassoc. abietetosum and subassoc. veronico-galietosum). In the most humid places we have identified the beech with green hellebore (Helleboro-Fagetum subassoc. oxalido-galietosum odorati and subassoc. moehringietosum trinervi). We have not found that these beech forests have started migrating towards higher altitudes because of the increase in temperatures caused by climate change. These results are consistent with those we had previously gathered at Turó de Vilarmau, Turó de la Tremoleda and Pla de la Calma in Montseny. Keywords Catalonia, Montseny, Matagalls, beech forests, vegetal biodiversity, phytosociology

198

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Introducció Aquest treball descriu i analitza fitosociològicament les fagedes del massís de Matagalls, al Montseny, que són les més meridionals del NE de la península Ibèrica, a excepció d’un petit grup trobat al Port, a cavall entre Catalunya i el País Valencià. Havien estat estudiades, des d’un punt de vista fitosociològic, per O. de Bolòs (1957, 1983), O. de Bolòs et al. (1986), Lapraz (1962-1976), Nuet i Panareda (1980), Panareda et al. (1981), i Panareda i Nuet (1987) en 28 localitats del massís, sobretot del sector de la vall de Santa Fe i de la baga de Passavets. També Llobet (1947) havia publicat el mapa El Montseny, mantos de vegetación, on dibuixà, per primera vegada, l’extensió de la fageda al massís. També han estat analitzades amb relació a la seva dinàmica (Terradas (ed.), 1984), significació socioambiental (Boada i Saurí, 2003) i com a possibles indicadores de canvi climàtic (Peñuelas i Boada, 2003). L’any 2008 vam començar a estudiar fitosociològicament les fagedes de l’extrem nord del massís, prop de Vilarmau i la Tremoleda (Nuet et al., 2010) i, entre 2009 i 2011, les fagedes marginals i més fragmentades de l’altiplà de la Calma (Salvà et al., 2012; Nuet et al., 2014). Ara ho fem amb les del massís de Matagalls, molt poc estudiades, d’on únicament s’havien publicat tres inventaris (Bolòs, 1957, 1983; Lapraz 1966: 597-607).

Àrea d’estudi La unitat orogràfica de Matagalls (1.697 m) constitueix el sector centroseptentrional del massís del Montseny (Serralada Prelitoral Catalana), marcadament delimitat respecte a les altres unitats del massís per la capçalera de la Tordera, al SE, per les rieres de Collformic i Picamena, a l’W, i per les valls de Viladrau (700800 m) i d’Arbúcies (400-500 m), al N i NE. Tota l’àrea d’estudi és formada per materials paleozoics, de caràcter silícic. Al sector central, de més altitud, hi ha les fil·lites i cornubianites fruit del metamorfisme carboniferopermià. A l’extrem W i SW, a menys altitud, s’hi troben les pissarres micacítiques d’edat cambroordoviciana. A l’extrem contrari (E i NE), també a baixa altitud, afloren els granits i les granodiorites resultat de la intrusió magmàtica tardoherciniana i origen del metamorfisme indicat (ICC-IGC, 2006). L’acusat gradient altitudinal (~750 m) existent entre les localitats extremes estudiades provoca alguns contrastos en la termopluviometria d’aquesta àrea. Així, mentre que als sectors més enlairats i encarats al N, la precipitació mitjana anual és de 900-1.000 mm, i la temperatura mitjana anual se situa prop dels 7-8 ºC, els sectors més baixos i meridionals reben uns 800 mm de precipitació i la temperatura mitjana anual puja fins als 9-10 ºC. El massís de Matagalls —que, a l’igual de la major part del Montseny, té encara un règim pluviomètric estacional d’influència litoral, tipus TPHE, amb dèficit hídric a l’estiu— es troba molt a prop de

199

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

l’àrea on comença a fer-se perceptible una certa continentalitat (règim TPEH) amb dèficit hídric d’hivern, característic de les comarques interiors (ICC, 2008). Figura 1. Un sector del vessant nord del massís de Matagalls, vist des del cim, a 1.697 m

Es pot apreciar la gran fageda que cobreix el vessant amb alguns claps d’avets. No es tracta d’avetoses sinó de fagedes amb avets, força pobres d’espècies. Foto: J. Nuet Badia, 24-7-2013.

Figura 2. Vista de la capçalera del torrent de Rentadors, al vessant sud de Matagalls, amb el turó Gros al fons

Aquesta vall té un vessant solell desforestat, cobert de matollars de ginebró, landes, falguerars i pastures, i el vessant obac, cobert de fagedes. Aquesta imatge és molt representativa de les fagedes del vessant sud del massís de Matagalls, que ocupen una superfície molt més reduïda que no pas al vessant nord. Foto: J. Nuet Badia, 14-5-2014.

200

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Les fagedes de Matagalls, com les de la resta del Montseny, per la seva latitud i meridionalitat, es troben preferentment en vessants orientats al nord, per això els inventaris ara estudiats tenen majoritàriament aquesta orientació (des de l’WNW fins a l’ENE, 77 % dels casos), un 10 % tenen orientació d’W a SW, un 9 % d’E a SE, i només un 4 % entorn del S. Pel que fa a l’altitud, les fagedes de Matagalls se situen entre 890 i 1.630 m, altitud màxima pròxima als 1.700 m que assoleixen al sector del turó de l’Home. A tot el massís, la major abundància de fageda es troba entre els 1.100 i els 1.200 m (Salvà et al., 2004) (figures 1 i 2).

Metodologia Descrivim les fagedes de Matagalls amb el mètode sigmatista o de l’escola geobotànica de la Station Internationale Géobotanique Méditerranéenne et Alpine (SIGMA) (Braun-Blanquet, 1979). Hem aixecat 77 inventaris de fageda, en parcel· les d’uns cent metres quadrats, situades a diferents altituds, exposicions, pendents i substrats (mapa 1). Mapa 1. Mapa en relleu del massís del Montseny, amb l’extensió de les fagedes i la situació dels inventaris de vegetació que s’han publicat fins ara

Els 77 inventaris inèdits que presentem en aquest treball s’hi indiquen en color vermell, tal com consta en la llegenda. Tractament SIG i elaboració gràfica: M. Salvà.

201

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Per localitzar les fagedes hem fet servir el Mapa del Parc Natural del Montseny escala 1:5.000, realitzat per Panareda et al. (2004). Cada inventari s’ha geolocalitzat fent servir un receptor GPS Garmin, a més d’una brúixola Silva i un clinòmetre Suunto. A cada parcel·la hem identificat i anotat tots els tàxons presents —seguint la nomenclatura proposada per O. de Bolòs et al. (2005)— i n’hem calculat els índexs de cobertura i de sociabilitat d’acord amb les escales de Braun-Blanquet (1979). Hem indicat els tàxons morts (m), i els que presenten mala vitalitat (º), bons indicadors de la dinàmica d’aquests boscos. També mencionem el nombre de plàntules per metre quadrat, sobretot de les espècies forestals dominants, com el faig. Per a la confecció i l’anàlisi de les taules, hem fet servir el programari B-VegAna (Font, 2016).

Resultats A partir de les dades obtingudes, hem pogut identificar dos tipus de fagedes: la fageda amb buixol (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae amb dues variants (subass. oxalido-galietosum odorati i subass. moehringietosum trinervae) i la fageda amb descàmpsia (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae) amb dues variants (subass. abietetosum i subass. veronico-galietetosum). Fageda amb buixol i pa de cucut de bosc (Helleboro viridis-Fagetum sylvaticae O. de Bolòs (1948) 1957 subass. oxalido-galietosum odorati O. de Bolòs 1983)

Composició florística La fageda amb buixol i pa de cucut de bosc (taula 1), cobreix espais molt reduïts i hi destaca la gran variabilitat del nombre de taxons presents (entre 4 i 24), malgrat que les plantes herbàcies tenen un grau de cobertura destacat. S’hi fan nombroses plantes pròpies de les fagedes (Cardamine heptaphylla, Stachys sylvatica, Galium odoratum), que són molt poc freqüents al Montseny (Bolòs, 1983), i algunes espècies indicadores de sòls humits (Abies alba). Són molt escasses les que volen una lleugera fertilitat edàfica (Doronicum pardalianches, Melica uniflora) i Anemone nemorosa, que sembla preferir els terrenys plans, al costat d’altres pròpies de sòls pobres i clarament acidòfils (Teucrium scorodonia, Veronica officinalis) (figura 3). El paper que hi tenen les plantes de les rouredes seques, de caràcter lleugerament basòfil (Helleborus foetidus) és testimonial. En alguns inventaris (6 i 7), les plantes de les bardisses ens indiquen que ens trobem més aviat en unes tremoledes que evolucionen cap a la fageda amb buixol. L’avet no és pas rar als vessants N per sobre de 1.300 m i, a desgrat del que es podria esperar, es troba als llocs de pendent pronunciat. No hi trobem plantes de l’alzinar (al. Quercion ilicis).

202

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Figura 3. Detall del sotabosc d’una fageda amb buixol i pa de cucut de bosc (HelleboroFagetum subass. oxalido-galietosum), a la baga de coll Pregon, al vessant nord del massís de Matagalls

És notable l’abundància i la densitat de la canuguera (Cardamine heptaphylla), una planta molt vistosa, però molt localitzada al massís. Foto: J. Nuet Badia, 5-5-2015.

Dinàmica La fageda tendeix a cobrir els espais de clariana, ocupats per tremoledes i bardisses, poblades per plantes amb agullons, pròpies de l’orla forestal (Rubus cf. vigoi) o arbustos que volen espais oberts i que no toleren l’ombra (Sambucus nigra). Fageda amb buixol i meríngia trinèrvia (Helleboro viridis-Fagetum sylvaticae O. de Bolòs (1948) 1957 subass. moehringietosum trinervae O. de Bolòs 1983)

Composició florística A la fageda amb buixol i meríngia trinèrvia (taula 2), hi destaca l’elevat nombre d’espècies (entre 12 i 28), encara que les herbes tenen un grau de cobertura molt baix. Hi trobem nombroses espècies pròpies de les fagedes (Melica uniflora, Mercurialis perennis), no gaire freqüents al Montseny (Bolòs, 1983). Al sotabosc hi destaquen algunes espècies indicadores d’una menor acidesa edàfica i d’una lleugera fertilitat del sòl (Moehringia trinervia, Phyteuma spicatum), al costat d’altres dels sòls pobres en bases i clarament acidòfiles (Deschampsia flexuosa, Veronica

203

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

officinalis). En els inventaris 17-25 és destacable el paper que tenen les plantes de les rouredes seques, de caràcter lleugerament basòfil (Acer opalus, Daphne laureola, Primula veris, Sorbus aria) (figura 4). Figura 4. Vista de l’interior d’una fageda amb buixol i meríngia (Helleboro-Fagetum subass. moehriengetosum trinerviae) a la capçalera de la vall de Rentadors

Al sotabosc veiem una catifa força contínua d’ussona (Festuca gautieri). Foto: J. Nuet Badia, 13-5-2015.

L’avet és purament testimonial i es limita a estacions especialment favorables. Cal destacar l’abundància de teixos, arbre d’ambients ombrívols, en una de les estacions estudiades (3), així com el boix grèvol (Ilex aquifolium) i la moixera (Sorbus aria ssp. aria), que toleren bé l’ombra de la fageda, especialment el primer, però són molt escassos. A més, hi trobem altres espècies de caràcter heliòfil (Crataegus monogyna, Sarothamnus scoparius) i alzines (Quercus ilex ssp. ilex), generalment amb mala vitalitat o mortes, que ens indiquen un estadi anterior arbustiu o forestal, que ha estat envaït pel faig. Dinàmica És remarcable l’elevat nombre de plàntules de faig presents en nombrosos inventaris, mostra de la capacitat de regeneració d’aquestes fagedes. També és destacable el gran nombre d’arbustos, que deuen haver afavorit els processos d’expansió del faig i que ara malviuen dins la fageda, com ara plantes espinescents (Crataegus monogyna), o amb agullons (Rubus sp. plures), restes d’antigues bardisses.

204

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Fageda amb descàmpsia i te de muntanya (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. de Bolòs 1957)

Composició florística La fageda amb descàmpsia i te de muntanya (taula 3) presenta una alta oscil·lació en el nombre d’espècies (entre 8 i 26). A més de les característiques de l’associació, dins la fageda també hi ha un altre conjunt de plantes pròpies de les rouredes seques, com ara Helleborus foetidus, Primula veris ssp. columnae, totes elles de tendència basòfila i, en alguns inventaris (2, 3 i 21), Corydalis solida, força rara al Montseny. Tant el boix grèvol (Ilex aquifolium) com la moixera (Sorbus aria ssp. aria) toleren l’ombra de la fageda, però són testimonials. En canvi, toleren pitjor l’ombra alguns arbustos (Juniperus communis ssp. communis, Erica arborea, Sarothmanus scoparius) o l’alzina (Quercus ilex ssp. ilex), que han tingut un paper important en els processos de reforestació, o plantes de les bardisses (Prunus spinosa, Crataegus monogyna), que trobem mig morts o morts del tot dins la fageda i que són les restes dels estadis arbustius previs a la recuperació de la fageda (figura 5). Dinàmica Probablement, molts espais ara coberts de fageda eren ambients on ha minvat la pressió humana, fet que ha permès que es desencadenés el procés de regeneració de les fagedes. Figura 5. Interior de la fageda amb descàmpsia i te de muntanya (Luzulo-Fagetum subass. veronico-galietosum) a l’Ajaguda de les Vaques, prop del contacte amb l’alzinar

Encara que el temps és molt primerenc, amb els faigs tot just borronant, al sotabosc les poques plantes que s’hi fan ja es poden determinar fàcilment. Foto: J. Nuet Badia, 20-4-2012.

205

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

En aquest procés, hi tenen un paper molt important els arbustos, com el ginebre, a redós del qual Fagus sylvatica pot créixer (Kunstler et al., 2007), ja que tenen un efecte facilitador perquè limiten la competició de les herbes (loc. cit.) i afavoreixen el creixement dels arbres. Fageda amb descàmpsia i te de muntanya, pobra (Luzulo niveaeFagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. de Bolòs 1957, fagetum nudum)

Composició florística A la fageda amb descàmpsia i te de muntanya, pobra (taula 4), el nombre d’espècies per inventari és molt baix (entre 3 i 9) i, a més, les plantes hi tenen uns recobriments molt baixos. Són tan extremament pobres que s’han denominat fagetum nudum. A part del faig, que ho cobreix tot, no hi ha cap altra planta que sigui gaire constant, potser Conopodium majus ssp. majus i Fraxinus excelsior, que en moltes fagedes mostra una gran capacitat d’expansió. Hi ha alguns arbustos propis de llocs oberts (Juniperus communis ssp. communis) que malviuen dins la fageda i que ens indiquen la invasió de la fageda de molts espais abans oberts. També són testimonials Quercus ilex ssp. ilex i Asplenium adiantum-nigrum, sobretot en inventaris a baixa altitud, en els quals la fageda progressa sobre l’alzinar (figura 6). Figura 6. Aspecte de l’interior d’una fageda amb descàmpsia i te de muntanya, pobra (Luzulo-Fagetum subass. veronico-galietosum, fagetum nudum) al pla de Malataup

En la foto, veiem un exemple més de l’expansió de la fageda, que, en aquest cas, ha envaït un sector obert cobert de ginebres dels quals veiem les soques mortes dins el bosc ombrívol. Foto: J. Nuet Badia, 29-4-2015.

206

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Dinàmica Aquestes fagedes es troben al límit de les seves possibilitats, on el faig captura tota l’aigua i els nutrients disponibles al sòl, i no deixa marge per al creixement de les herbes (Bolòs, 1983). Altres autors han insinuat que seria causada per la fullaraca de faig, molt àcida, que inhibiria la germinació de plantes molt esciòfiles i alhora molt acidòfiles (Baudière, 1974). Fageda amb descàmpsia i avet (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. abietetosum O. de Bolòs 1983)

Composició florística A la fageda amb descàmpsia i avet (taula 5), el nombre d’espècies per inventari oscil·la entre 8 i 16. És notable el nombre d’avets, que en algunes de les estacions estudiades presenten recobriments molt alts, i en algun punt (5) Corydalis solida, força rara al Montseny. És destacable el paper de les plantes de les rouredes seques, algunes clarament basòfiles (Anemone hepatica, Primula veris). Això s’explicaria per la proximitat d’aquests boscos amb les comunitats forestals clarament submediterrànies. En el límit inferior de la fageda és on es veu com la competència a les estacions estudiades es decanta cap al faig. Figura 7. L’ambient ombrívol de l’interior de la fageda amb descàmpsia i avet (Luzulo-Fagetum subass. abietosum) de la baga de coll Pregon

A pesar de l’exuberància d’aquests boscos mixtos, la seva fitodiversitat és absolutament exigua. Foto: J. Nuet Badia, 13-6-2014.

207

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

No hi trobem plantes de l’alzinar (al. Quercion ilicis) i hi manquen les espècies arbustives preforestals, que creen condicions favorables per a l’entrada de les plantes pròpies d’ambients més ombrívols, com ara Fagus sylvatica. N’és una prova el fet que trobem nombroses plàntules de faig en els diferents inventaris aixecats (figura 7). Dinàmica Aquests boscos, malgrat que els avets hi tenen una presència notable, són fagedes ben constituïdes, atès que al caràcter ombròfil del faig s’hi afegeix el de l’avet i es crea un ambient molt ombrívol tot l’any. Hem observat que la competència entre el faig i l’avet fa que, als primers estadis de la colonització dels boscos, s’hi instal· li el faig, amb l’expansió posterior de l’avet, que, progressivament, crea unes condicions ambientals poc favorables per al creixement de les plàntules de faig.

Conclusions Hi ha una clara dissimetria entre els vessants obacs, coberts de denses fagedes, i els solells, on les fagedes són molt menys extenses, localitzades als espais amb sòls més profunds. Des del punt de vista de la fitodiversitat, en general, les fagedes de Matagalls són denses i exuberants, però amb pocs tàxons característics i amb poca quantitat de cada un. La causa seria el clima general i la situació al conjunt del Montseny, al massís més apartat de la influència marítima, amb una pluviositat i una humitat ambiental més baixes. Tot i aquest pobresa, les diferents comunitats de fageda són perfectament diferenciables, hi són representats dos dels tres grans tipus de les fagedes que hi ha al conjunt del Montseny: la fageda amb buixol (Helleboro-Fagetum) i la fageda amb descàmpsia (Luzulo-Fagetum). No hi trobem la fageda amb boix (BuxoFagetum). Algunes d’aquestes fagedes se situen en uns nivells altitudinals baixos, a partir de 891 m a la baga del puig de l’Arboç, al terme municipal d’Arbúcies. Aquesta realitat contrasta amb les dades aportades per Jump et al. (2007), que situen el límit inferior de les fagedes del Montseny a 1.000 m. L’anàlisi del gràfic de les mitjanes de les principals formes vitals (gràfic 1) ens fa veure que: • En conjunt, les proporcions de les diferents formes vitals presenten variacions marcades en les comunitats amb més baix nombre de tàxons per inventari. • En els arbres (MP, macrofaneròfits), les irregularitats de les mitjanes són degudes més aviat al baix nombre de tàxons per inventari, que distorsiona una mica la mitjana.

208

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

• En l’apartat de les herbes (H, hemicriptòfits) i (G, geòfits) hi ha una mitjana més alta com més humida és la fageda: fageda amb buixol, fageda amb descàmpsia, etc., que denota una riquesa de fitodiversitat superior. Gràfic 1. Mitjana de les principals formes vitals de les fagedes de Matagalls (Montseny)

60 % 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0 %

MP p. Arbres

MP c.

NP p.

NP c.

Ch

H

Arbustos i matetes

G

Th

Herbes

Helleboro-Fagetum subass. oxalido-galietosum

Luzulo-Fagetum subass. veronico-galiestosum

Helleboro-Fagetum subass. moehringietosum trinierviae

Luzulo-Fagetum subass. veronico-galiestosum [fagetum nudum] Luzulo-Fagetum subass. abietosum

Infografia: J. Nuet Badia.

L’anàlisi del gràfic de les mitjanes dels principals elements corològics (gràfic 2) ens indica: • En conjunt, les proporcions dels principals elements corològics no presenten variacions gaire marcades, llevat del cas d’Helleboro-Fagetum subass. oxalidogalietum, i Luzulo-Fagetum subass. abietosum, a causa del baix nombre de tàxons per inventari. • La presència de plantes boreoalpines és deguda al fet que en alguns inventaris figuren algunes molses d’afinitat boreoalpina. • Els indicadors més evidents de diferències cal veure’ls en les mitjanes de plantes submediterrànies i mediterrànies, les més baixes dels quals corresponen a les fagedes més humides (Helleboro-Fagetum, Luzulo-Fagetum, etc.). En general, són mitjanes més baixes que les obtingudes per O. de Bolòs (1986) per al conjunt de comunitats de l’estatge de la fageda. • Dins l’element eurosiberià, la importància de l’element atlàntic és superior a la del submediterrani.

209

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Pel que fa a la dinàmica, la major part de les fagedes presenten processos expansius multidireccionals i no és rar trobar dins la fageda molts arbustos (Juniperus communis ssp. communis, Erica arborea, etc.) i l’alzina mateixa (Quercus ilex ssp. ilex) que arrelaven en antigues landes i espais oberts i lluminosos, ara envaïts per la fageda. Gràfic 2. Mitjana dels principals elements corològics de les fagedes de Matagalls (Montseny) 100 % 90 % 80 % 70 % 60 % 50 % 40 % 30 % 20 % 10 % 0 %

Boreoalpí Alta muntanya

Atlàntic

Eurosiberià Submediterrani Muntanya mitjana

Mediterrani

Pluriregional

Terra baixa

Helleboro-Fagetum subass. oxalido-galietosum

Luzulo-Fagetum subass. veronico-galiestosum

Helleboro-Fagetum subass. moehringietosum trinierviae

Luzulo-Fagetum subass. veronico-galiestosum [fagetum nudum] Luzulo-Fagetum subass. abietosum

Infografia: J. Nuet Badia.

Finalment, cal remarcar la importància que tenen els estudis fitosociològics, com a eina de base per poder comparar els escenaris presents amb els futurs davant del canvi global i, per descomptat, del canvi climàtic.

Agraïments Els nostres agraïments a la direcció i als tècnics del Parc Natural del Montseny i de la Diputació de Barcelona per les autoritzacions i el seu suport per desenvolupar el treball de camp.

210

Taula 1. Fageda amb buixol i pa de cucut de bosc (Helleboro-Fagetum sylvaticae O. Bolòs (1948) 1957 subass. oxalido-galietosum odorati O. Bolòs 1983) Número d’inventari 2

3

4

5

6

7

8

1.109

1.430

1.353

1.371

946

1.178

1.148

1.130

Exposició

E

N

N

NNW

NNW

NNE

N

N

Inclinació (º)

15

30

40

35

38

15

2

5

Estrat arbori recobriment (%)

100

100

100

99

100

60

95

90

Estrat arbori alçària (m)

8-15

20

15-18

12-15

8-12

6-20

6-13

6-8(20)

Estrat arbustiu recobriment (%)

5

1

0

0

0

1

0

0

Estrat arbustiu alçària (m)

1

1

-

-

-

0,5-0,8

-

-

Estrat herbaci recobriment (%)

75

50

80

35

1

40

65

70

0,2-0,5

0,3

0,3-0,6

0,4

-

0,2-0,4

0,1-0,4

0,2-0,4

Estrat muscinal recobriment (%)

2

-

1

1

1

2

1

-

Estrat muscinal alçària (m)

-

-

-

-

-

-

-

-

.

1.1

(+)

(+)

.

(+)

.

.

III

+

.

.

.

.

.

3.3

.

II

.

1.1

.

.

.

.

.

.

I

Altitud (msnm)

Estrat herbaci alçària (m)

Sint.

Característiques de l’al. Abieti-Piceion (Br.-Bl.) Soó Abies alba Mill. Característiques de l’ass. Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957 Anemone nemorosa L. Myosotis sylvatica Hoffm.  subsp. teresiana (Sennen) O. Bolòs et Vigo 211

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

1

1

2

3

4

5

6

7

8

Sint.

4.3

1.1

5.5

.

.

.

3.3

.

3.2

2.2

4.4

V

.

r

.

.

.

I

.

.

.

.

r

.

.

.

I

Veronica officinalis L.

.

.

.

.

(r)

.

.

.

I

Pteridium aquilinum (L.) Kuhn

+ .

. .

. .

. .

. r

. .

. .

. .

I I

Diferencials de la subass. oxalido-galietosum odorati O. Bolòs 1983 Cardamine heptaphylla (Vill.) O. E. Schulz Stachys sylvatica L. Diferencials de la subass. moehringietosum trinervieae O. Bolòs 1957 Moehringia trinervia (L.) Clairv. Característiques de l’ass. Luzulo-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952

Teucrium scorodonia L. subsp. scorodonia Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

3.2

1.1

.

V

Fagus sylvatica L. pl.

Fagus sylvatica L.

+

.

.

.

r

+

+

+

IV

Galium odoratum (L.) Scop.

.

+

.

.

.

.

.

.

I

Ilex aquifolium L.

.

.

.

(+)

.

.

.

.

I

Melica uniflora

+

.

.

.

.

.

.

.

I

Característiques de l’or. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928

Doronicum pardalianches L.

.

.

.

.

r

.

.

.

I

Ulmus glabra Huds.

+

.

.

.

.

.

.

.

I

II

Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br -Bl. 1931 Daphne laureola L. subsp. laureola

r

.

.

.

.

1.2

.

.

Helleborus foetidus L.

r

.

.

.

.

.

.

.

I

Acer opalus Mill. subsp. opalus

.

.

.

.

r

.

.

.

I

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

212

Número d’inventari

Número d’inventari 1

2

3

4

5

6

7

8

Sint.

Característiques de la cl. Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937 Geranium robertianum L. subsp. robertianum

r

3.3

.

.

.

.

.

.

II

Viola sylvestris Lam. s. l.

+

.

.

.

(r)

.

.

.

II

Anemone hepatica L.

+

.

.

.

.

.

.

.

I

Cardamine impatiens L. subsp. impatiens

.

+

.

.

.

.

.

.

I

.

.

.

.

.

3.2

2.1

2.1

II

Tàxons d’etapes arbustives preforestals (landes, bardisses…) Sambucus nigra L. Rubus cf. vigoi Roselló, Peris et Stübing

.

.

.

.

.

r

.

.

I

Sambucus racemosa L.

.

+

.

.

.

.

.

.

I

III

Altres tàxons Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande

.

+

.

.

.

+

1.2

+

Poa nemoralis L.

+

+

.

.

.

.

.

.

II

1.1

.

.

.

.

(+)

.

.

II

Fraxinus excelsior L.

+

.

.

.

r

.

.

.

II

.

.

.

.

.

1.1

4.3

.

II

Urtica dioica L.

.

1.1

.

.

.

r

.

.

II

.

.

.

.

+

.

.

.

I

Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon   subsp. majus Hedera helix L.

r

.

.

.

.

.

.

.

I

Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria

+

.

.

.

.

.

.

.

I

Cruciata glabra (L.) Ehrend.

.

.

.

.

(r)

.

.

.

I

213

Castanea sativa Mill.

.

.

.

.

1.1

.

.

.

I

Polypodium vulgare L. subsp. vulgare

r

.

.

.

.

.

.

.

I

Valeriana officinalis L.

r

.

.

.

.

.

.

.

I

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Fraxinus excelsior L. pl. Populus tremula L.

Silene nutans L.

1

2

3

4

5

6

7

8

Sint.

.

.

.

.

r

.

.

.

I

Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris

+

.

.

.

.

.

.

.

I

Corylus avellana L.

+

.

.

.

.

.

.

.

I

Fragaria vesca L.

r

.

.

.

.

.

.

.

I

Hieracium gr. pilosella L.

.

.

.

.

r

.

.

.

I

Rubus caesius L.

+

.

.

.

.

.

.

.

I

Cardamine flexuosa With.

.

2.1

.

.

.

.

.

.

I

Epilobium collinum C. C. Gmel.

.

+

.

.

.

.

.

.

I

Galium pumilum Murray

.

+

.

.

.

.

.

.

I

Luzula nivea (L.) DC.

r

.

.

.

.

.

.

.

I

Ranunculus acris L. subsp. despectus M. Laínz

.

+

.

.

.

.

.

.

I

° plantes amb mala vitalitat per l’ombra dels caducifolis. m plantes mortes. pl plàntules que envaeixen l’indret. Procedència dels inventaris: 1. Osona: Viladrau, torrent de font Rupitosa, 1.109 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449170 4630072, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610i]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,12-0,5 m ø; freixes amb troc de 0,15-0,4 m ø. 2. Osona: Viladrau, al NE de coll Pregon, 1.430 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31TDG4929, 22/08/1977 [ref. NBJ0-i19770822h]. 3. Osona: Viladrau, baga de coll Pregon, 1.353 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449814 4629144, 05/05/2015 [ref. NBJ0-i20150505b]. 4. Osona: Viladrau, baga de coll Pregon, 1.371 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 450063 4629187, 05/05/2015 [ref. NBJ0-i20150505a]. 5. La Selva: Arbúcies, baga d’en Crous, 946 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 451536 4630185, 29/04/2015 [ref. NBJ0-i20150429f]. 6. Osona: Viladrau, sot Mal, 1.178 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 449289 4629590, 11/04/2014 [ref. NBJ0-i20140411g]. 7. Osona: Viladrau, torrent de coll Pregon, vessant dret, 1.148 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449588 4629522, 11/04/2014 [ref. NBJ0-i20140411f]. 8. Osona: Viladrau, torrent de coll Pregon, 1.130 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449569 4629489, 11/04/2014 [ref. NBJ0-i20140411e].

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

214

Número d’inventari

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Taula 2. Fageda amb buixol i meríngia trinèrvia (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae O. Bolòs 1957 subass.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Altitud (msnm)

1.370

1.306

1.410

1.428

1.134

1.171

1.285

982

1.275

1.338

1.386

Exposició

WNW

NNW

W

NW

NE

N

N

NW

NNW

N

SE

45

30

22

30

30

35

25

10

22

15

15

15/95

95

90

100

95

95

100

100

95

100

100

2-5/10-12

12-15

8-10

(3)8-12

10-15

6-8

Estrat arbustiu recobriment (%)

0

2

5

0

0

0

0

0

0

0

0

Estrat arbustiu alçària (m)

-

0,6-1

0,5-0,8

-

-

-

-

-

-

-

-

Estrat herbaci recobriment (%)

2

45

10

40

20

35

30

4

20

15

5

Inclinació (º) Estrat arbori recobriment (%) Estrat arbori alçària (m)

Estrat herbaci alçària (m)

0,1-0,2

18-22 (5)8-12

10-12 8-12(15)

12-14

0,1-0,4 0,1-0,4 0,1-0,4 0,1-0,7 0,1-0,4 0,1-0,4 0,1-0,4 0,1-0,5 0,1-0,3 0,1-0,2

Estrat muscinal recobriment (%)

1

5

2

1

2

2

5

1

2

2

2

Estrat muscinal alçària (m)

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

.

.

+

.

.

.

.

.

.

.

r

+.2

+

+

.

+

1.1

.

.

. .

. .

. .

. .

+.2 .

. .

. .

+.2 1.2

. 1.2

Diferencials de la subass. oxalido-galietosum odorati O. Bolòs 1983 Oxalis acetosella L. + . .

.

.

.

.

.

.

.

.

Diferencials de la subass. moehringietosum trinervieae O. Bolòs 1957 Moehringia trinervia (L.) Clairv. + 1.2 r

.

+

+

+.2

r

1.2

+

.

Característiques de l’ass. Luzulo-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952 Deschampsia flexuosa (L.) Trin. . +.2 Veronica officinalis L. . +.2 Pteridium aquilinum (L.) Kuhn . . Teucrium scorodonia L. subsp. scorodonia . .

+ + . .

. + . .

. + . +

+ + . .

. . + .

+ + . .

. . . .

+ . . .

5.5 + .

5.5 + r

5.5 + .

5.5 1.1 .

5.5 + .

5.5 1.2 .

5.5 + .

5.5 + .

. . . . .

. (+) . + .

. + . . .

1.1 + . + .

. . (+) . +.2

. . . . .

1.2 . . + .

. . . . .

Característiques de l’al. Abieti-Piceion (Br.-Bl.) Soó Abies alba Mill. 2.2 Abies alba Mill. pl. + Hylocomium splendens (Hedw.) .   W. P. Schimp. in B. S. G.

Característiques de l’ass. Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957 Phyteuma spicatum L. + . Myosotis sylvatica Hoffm.  subsp. teresiana (Sennen) O. Bolòs et Vigo + + Anemone nemorosa L. . .

+ +.2 . .

Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936 Fagus sylvatica L. 5.5 5.4 4.4 Fagus sylvatica L. pl. + 1.2 + Prenanthes purpurea L. + . . Característiques de l’or. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928 Corydalis solida (L.) Clairville subsp. solida . 1.1 Stellaria holostea L. . + Ilex aquifolium L. . . Dryopteris filix-mas (L.) Schott subsp. filix-mas + + Melica uniflora Retz. . .

216

+ r + . .

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

moehringietosum trinerviae O. Bolòs 1983) Número d’inventari 12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

1.264

1.402

1.536

1.285

1.231

1.090

1.075

1.511

1.144

1.057

1.634

1.117

1.572

1.013

1.308

W

NE

N

NNE

NW

ENE

NNE

SSE

N

NNW

WNW

NNW

NE

E

NNE

25

40

25

30

30

17

-

18

28

24

24

29

-

30

16

95

100

100

98

85

100

100

100

100

100

100

100

100

100

100

8-12

12-15

12-15

10-12

15-20

10-15

12-15

15-20

9-14

10-12

8-10

8-12

(6)12-16

12-15

12-18

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

20

5

20

45

90

40

2

1

2

1

1

2

2

1

10

0,1-0,5 0,2-0,4 0,1-0,2 0,1-0,5 0,2-0,7 0,05-0,2

-

0,1-0,3 0,05-0,2

-

0,1-0,2 0,05-0,2

0,1

Sint.

0,1-0,3 0,1-0,3

2

1

1

2

2

0

1

2

2

1

1

1

1

0

2

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

. .

. .

. .

. .

. .

(r) .

. .

. .

+ .

. .

. .

. .

(+) .

. .

. .

I I

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

I

+

r

.

.

.

r

.

.

.

.

r

r

.

.

.

III

. .

. .

. 2.3

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

I I

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

I

.

+

+

1.2

1.2

r

r

r

r

r

+

r

(+)

r

+

V

+ + . .

+ + . .

+ . . .

. + . .

. . . .

. . + .

. + r .

r (+) . .

. . (r) .

. . r .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

II III I I

5.5 +.2 .

5.5 + .

5.5 + .

5.5 + .

5.5 + .

5.5 r .

5.4 + .

5.5 + .

5.5 r .

5.5 r .

5.5 r .

5.5 + .

5.5 . .

5.5 + .

5.5 + .

V V I

. + . . .

. + . . .

+ . . . .

+ . + . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . (r) . .

. . . . .

. . + . .

+.2 . . . .

. . . . +

+ . . . .

II II I I I

217

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

. . . . .

. . . . .

. . . 2.1 r

. . . . .

. . (+) . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br -Bl. 1931 Helleborus foetidus L. r . r° Acer opalus Mill. subsp. opalus . . . Acer opalus Mill. subsp. opalus pl. . . . Daphne laureola L. subsp. laureola . . . Campanula persicifolia L. . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . r

r . . r .

. . . . .

r . . . .

r . . . .

Característiques de l’or. Quercetalia pubescenti-sessiliflorae Klika 1933 Primula veris L.   subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitm. . r + Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria . . . Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria pl. . . .

+ . .

. . .

. . r

r . .

. . .

+ . .

. + .

. . .

+ . + +

+ . . +

+.2 + 1.2 .

. . . .

+.2 +.2 2.3 .

+.2 + r .

+ . + .

+ . + r

+ . . .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. . . . . .

. . . . . .

. + . (+) . .

. + . . . .

. . . . . .

. . . . r .

r . . . . r

. . . . . .

. . . . . .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. .

. .

. .

r .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

+, 1.1m r . . . .

r° . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

+ . . . . .

. . . . + .

. . . . . .

+ . r . + +

+ + + . r .

+ +.2 + (+) . .

1.1 . + . 1.1 +

+ . . +.2 . +

1.1 +.1 . r . .

1.2 + r . . .

+ + . 1.2 . .

+ . . . . .

Mercurialis perennis L. Doronicum pardalianches L. Mycelis muralis (L.) Dumort. Taxus baccata L. Taxus baccata L. pl.

Característiques de la cl. Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937 Anemone hepatica L. . + Cardamine impatiens L. subsp. impatiens + . Geranium robertianum L. subsp. robertianum . 2.2 Viola sylvestris Lam. s. l. . . Euphorbia amygdaloides L. subsp. . . amygdaloides Viola sylvestris Lam. . .  subsp. riviniana (Rchb.) Tourlet Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea . . Vicia sepium L. . . Arabis turrita L. . . Epipactis gr. helleborine (L.) Crantz . . Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea pl. . . Característiques de l’al. Quercion ilicis Br.-Bl. (1931) 1936 Quercus ilex L. subsp. ilex . Asplenium adiantum-nigrum L. .  subsp. adiantum-nigrum Quercus ilex L. subsp. ilex pl. .

Tàxons d’etapes arbustives preforestals (landes, bardisses…) Juniperus communis L. subsp. communis . +° Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna . . Clematis vitalba L. . . Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch . . Prunus cf. domestica L. . . Rubus gr. hirtus Waldst. et Kit. . . Altres tàxons Conopodium majus (Gouan) Loret   in Loret et Barrandon subsp. majus Poa nemoralis L. Saxifraga granulata L. subsp. granulata Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria Hieracium sp. Valeriana officinalis L.

218

. + . . . .

1.2 + 2.2 +.2 . +.2

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Número d’inventari 12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

Sint.

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

+ (r) . . .

. . . . .

. . . . .

+ . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

I I I I I

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

r + + . .

. r . . .

. . . . .

. . 1.1 + .

. + . . .

. . . . .

. rm r . .

. . . . .

+ . . . .

. . . . .

II I I I I

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

+ . .

r . .

. . .

(r) . .

r . .

. . .

r . .

. . .

. . .

. . .

II I I

+ . . .

(+) . . .

+ . . .

+ . + .

. 2.2 4.4 .

+ . . .

. r . .

. (+) . .

. . . r

. (r) . .

r . . .

r . . .

r + . .

. r . .

. . . .

IV II II I

.

.

.

.

.

.

r

(+)

.

.

.

.

(+)

.

.

I

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

r . r . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

I I I I I I

.

.

.

.

.

(r)

1.1°

.

.

1.2°

.

r

.

1.1

.

I

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. r

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

I I

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. r r . . .

(r°), m . (r) . . .

. . . . . .

1.1m . . r . r

+m (r) . r . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . (+) . . .

. . . . . .

II I I I I I

1.1 . + + 1.1 .

+ + + . + .

+ + + . . .

1.1 r + 3.2 . +

. . . . . .

1.1 (r) (r) . . .

+ r . . . .

. . . . . .

1.2 . . . . .

+ . . . . .

+ . . . . .

+ . . . . .

(+) + . . . .

. . . . . .

1.1 . . + . .

V III III II I I

219

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Stellaria media (L.) Vill. subsp. media Cruciata glabra (L.) Ehrend. Luzula forsteri (Sm.) DC. Ranunculus bulbosus L. Cardamine hirsuta L. Viola bubanii Timb.-Lagr. Fraxinus excelsior L. pl. Hedera helix L. Festuca gautieri (Hackel) K. Richt. Tulipa sylvestris L. subsp. australis (Link) Pamp. Orchis mascula (L.) L. subsp. mascula Rumex acetosa L. Veronica hederifolia L. s.l. Castanea sativa Mill. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande Fraxinus excelsior L. Galium pumilum Murray s.l. Silene nutans L. Populus tremula L. Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris Anthoxanthum odoratum L. Fragaria vesca L. Hieracium gr. murorum L. Geranium lucidum L. Ornithogalum ortophyllum Ten. Polypodium vulgare L. subsp. vulgare Asplenium trichomanes L. Carex sp. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs Corylus avellana L. Festuca sp. Polystichum setiferum (Forssk.) Woyn. Populus tremula L. Prunus avium (L.) L. Prunus avium (L.) L. pl. Ajuga reptans L. Arabidopsis thaliana (L.) Heynh. in Holl et Heynh. Athyrium filix-femina (L.) Roth Cardamine sp. Calluna vulgaris L. Cerastium sp. Digitalis lutea L. subsp. lutea Galium aparine L. Galium pumilum Murray  subsp. pinetorum (Ehrend.) Vigo Helianthemum nummularium (L.) Mill. Platanthera bifolia (L.) Rich. Polygonatum odoratum (Mill.) Druce Saxifraga geranioides L.

220

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . + . .

r + +.2 . r . . . . + . r . . . . . . . . r r . . . . . .

. . . r . r° . . . . (+) . . . . . . . . . . r . . . . . .

. + . . . r . . 3.3 r + r . . . . r . . r . . . . . . . r

. . + . . . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . r .

. + r . . + . . 2.2 . . + . . . . . 1.1 . . + . . . . . . .

+ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . + . . . .

. . . . . . . + . . . . . 2.1 . . . . 1.1 . . . . . . . . .

+ + . . . + . . . . . . . . . . . . . . . . + . . . . .

. . . . r . . . . . . . . . . . . . . + . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

+.2 . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . + .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

.

r

.

.

.

.

.

.

.

.

.

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . + .

. . + . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . r . .

. . . . . r

. . . . . .

. . . . .

. r . . .

. . . . .

. . r . .

. . . . .

. . . . .

. . . . r

. . . . .

. . . . .

+ . . . .

. . . . .

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Número d’inventari 12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

Sint.

. . . r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . 1.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . r . . . . . . . . . . . . . . .

+ . . . + . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . + . + . . . . . . . . + . . . .

. . . . . . + + . . (r) . . r . . . . . . . . . . + . . .

. . + . r . . . . . . . . . . (r) . + 1.1 . . . r . . . . .

. . . (+) . . . . . . . . . . . . r . . . . . . . . . . .

. . . . . . r . . . . . . . . . . . . . . . . . + . . .

. . . . . . . r . . . . . . . (r) . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . (+) . . . . . . . . . . (+) . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . r . . . . . . . . . . . . . . .

+ . . . . . . . . + . . . . . . . . . . . . . . . . . .

I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. r . . . . . r

. . . . r . . .

. . r . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . (r) . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . r . . . .

. . . . . . . .

I I I I I I I I

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

I

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. + . . . .

r . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

I I I I I I

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . r .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

I I I I I

221

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Sedum rupestre L.  subsp. reflexum (L.) Hegi et Em. Schmid

.

+.2

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Stachys officinalis (L.) Trevis.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Viola alba Besser subsp. dehnhardtii (Ten.)   W. Becker

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Poa pratensis L.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

° plantes amb mala vitalitat per l’ombra dels caducifolis. m plantes mortes. pl plàntules que envaeixen l’indret. Procedència dels inventaris:   1. Osona: Viladrau, sobre la font dels Mosquits, 1.370 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449598 4628998, 13/06/2014 [ref. NBJ0-i20140613g]. Dades associades: faigs germinats: 20 × m²; avets germinats: 2-3 × m².   2. Osona: el Brull, Amorriador del Bac, 1.306 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446182 4629338, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514a]. Dades associades: faigs grossos, tronc de 0,5-1 m ø.   3. Osona: Viladrau, sot de la Fagetona, 1.410 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447639 4628731, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513d].   4. Osona: Viladrau, a l’W del collet de les Eugues, 1.428 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447742 4628803, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513e]. Dades associades: faigs amb tronc de (0,05)0,4-0,5 m ø.   5. Osona: Viladrau, baga de Santandreu, 1.134 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446030 4630061, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514e]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,2-0,3 m ø; faigs germinats: 2 × m².   6. Osona: Viladrau, baga de Santandreu, 1.171 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 445927 4630097, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514d]. Dades associades: faigs amb tronc de (0,15)0,25-0,35 m ø; algun faig mort amb el tronc amb forats de pigot.   7. Osona: el Brull, Amoriador del Bac, 1.285 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446109 4629379, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514b]. Dades associades: faigs germinats: 25 × m².   8. Osona: Viladrau, prop del torrent de l’Erola, 982 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 447638 4631408, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610d]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,07-0,55 m ø; castanyers amb tronc de 0,15-1,5 m ø.   9. Osona: Viladrau, al N del pla dels Cent Sous, 1275 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446232 4629637, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514c]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,2-0,3 m ø; faigs germinats 50 × m². 10. Osona: Viladrau, sot de la Fagetona, 1.338 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447009 4628924, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514k]. Dades associades: Corydalis solida ocupa els espais més lluminosos de la fageda. 11. Vallès Oriental: Montseny, pla del Parany, 1.386 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 451156 4628052, 11/04/2014 [ref. NBJ0-i20140411d]. 12. Osona: Viladrau, sot de les Estrelles, 1.264 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446562 4629134, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514i]. Dades associades: faigs germinats: 25-70 × m². Sòl remenat per les vaques.

222

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Número d’inventari 12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

Sint.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

I

.

+

.

.

.

.

.

.

.

.

.

I

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

+

.

I

+

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

I

13. Osona: Viladrau, al SE del coll Saprunera, 1.402 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447101 4629647, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527e]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,25-0,5 m ø. 14. Osona: Viladrau, torrent de la Font de Matagalls, 1.536 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447885 4629288, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527i]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,2-0,35 m ø. 15. Osona: Viladrau, sot de les Estrelles, 1.285 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446498 4629205, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514j]. 16. Osona: Viladrau, Sant Segimón, camí a Viladrau, 1.231 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446395 4639391, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514g]. 17. Vallès Oriental: Montseny, prop de la font Bona de Sant Marçal, 1.090 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 451761 4628271, 29/04/2015 [ref. NBJ0-i20150429b]. 18. Osona: Viladrau, capçalera del Sot de la Casanova del Crous, 1.075 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 451060 4629684, 29/04/2015 [ref. NBJ0-i20150429d]. 19. Osona: Viladrau, capçalera de la riera de Ricròs, 1.511 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 450196 4628616, 13/06/2014 [ref. NBJ0-i20140613a]. 20. Osona: Viladrau, camí de Sant Marçal al Matagalls, 1.144 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit (boles en superfície). UTM (ED50): 31 451497 4628471, 29/04/2015 [ref. NBJ0-i20150429a]. 21. La Selva: Arbúcies, baga del Crous, 1.057 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 451169 4330025, 29/04/2015 [ref. NBJ0-i20150429e]. 22. Vallès Oriental: Montseny, turó de la Bandera, 1.634 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449055 4628304, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513k]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,1-0,25 m ø. 23. Osona: Viladrau, obaga del turó de Roca Llancers, 1.117 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit i dic d’aplites. UTM (ED50): 31 450552 4630572, 29/04/2015 [ref. NBJ0-i20150429c]. 24. Osona: Viladrau, entre el turó Sesportadores i la collada Fosca, 1.572 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 450058 4628686, 11/04/2014 [ref. NBJ0-i20140411a]. 25. Osona: Viladrau, torrent de l’Oratori, 1.013 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446959 4630536, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527b]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,1-0,5 m ø; alzines amb tronc de 0,25 m ø. 26. Osona: Viladrau, obac del serrat Vaquer, 1.308 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446655 4629497, 14/05/2014 [ref. NBJ0-i20140514h].

223

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Taula 3. Fageda amb descàmpsia i te de muntanya (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl.,

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Altitud (msnm)

1.117

1.411

1.527

1.534

1.236

1.130

1.130

1.432

1.200

Exposició

NW

WNW

NW

WSW

N

SSW

S

NE

WNW

Inclinació (º)

20

15

10

24

28

25

25

30

25

3

Estrat arbori recobriment (%)

100

100

100

100

100

95

100

100

100

9

Estrat arbori alçària (m)

8-10

15-18

10-12

15-20

8-10

10-15

15-25

10-12

10-12

Estrat arbustiu recobriment (%)

0

0

0

0

0

15

1

0

0

Estrat arbustiu alçària (m)

-

-

-

-

-

-

-

20

2

5

1

5

45

5

Estrat herbaci recobriment (%) Estrat herbaci alçària (m)

0,1-0,3 0,1-0,2 0,1-0,2 0,1-0,3 0,2-0,4

1,5-2,5 0,2-0,5 1

5

0,2

0,2

1

1.

(6

1

0,1-0,3 0,1-0,3 0,2

Estrat muscinal recobriment (%)

1

1

1

1

30

1

1

1

1

Estrat muscinal alçària (m)

-

-

-

-

-

-

-

-

-

Característiques de l’al. Abieti-Piceion (Br.-Bl.) Soó Hylocomium splendens (Hedw.)   W. P. Schimp. in B. S. G. Abies alba Mill. Rhytidiadelphus triquetrus (Hedw.) Warnst. Abies alba Mill. pl.

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

1.2 . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . r

. r

(+) .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. . (+) .

. . . .

+ . r .

+ . . .

+.2 . . r

+ + . +

. . + .

+ . . .

+ 2

5.5 + .

5.5 + .

5.5 + r

5.5 r .

5.5 + .

5.5 + .

5.5 1.2 .

5

Característiques de l’ass. Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957 Myosotis sylvatica Hoffm.  subsp. teresiana (Sennen) O. Bolòs et Vigo r Phyteuma spicatum L. . Característiques de l’ass. Luzulo-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952 Deschampsia flexuosa (L.) Trin. + Pteridium aquilinum (L.) Kuhn . Veronica officinalis L. + Teucrium scorodonia L. subsp. scorodonia .

Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936 Fagus sylvatica L. 5.5 5.5 Fagus sylvatica L. pl. 2.3 + Prenanthes purpurea L. . . Característiques de l’or. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928 Ilex aquifolium L. . Stellaria holostea L. . Corydalis solida (L.) Clairville subsp. solida . Ilex aquifolium L. . Carex sylvatica Huds. subsp. sylvatica .

. . r . .

. . + . .

. . . . .

. . . . .

+ . . r .

+ + . + .

. . . . .

+ . . . .

Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br -Bl. 1931 Acer opalus Mill. subsp. opalus r Acer opalus Mill. subsp. opalus pl. . Campanula persicifolia L. . Quercus pubescens Willd. . Helleborus foetidus L. . Daphne laureola L. subsp. laureola .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . + . . .

. + . . . +

224

1

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. Bolòs 1957) Número d’inventari

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

.100

1.170

906

1.060

1.213

1.040

1.249

1.524

1.544

1.229

891

1.471

1.536

1.467

1.145

W

W

WNW

N

NE

NE

NE

ESE

E

NNE

NW

N

WSW

NNW

NE

33

30

16

40

30

-

30

25

34

40

24

20

25

40

30

95

100

95

95

100

100

100

100

100

25

100

100

100

100

95

6)1220

20-25

12-15

6-8

8

5-12

8-10

10-15

8-10

6

10-15

12-15

15-18

12-15

10-12

1

1

1

5

5

1

0

0

0

0

0

0

0

0

1

1,5

0,8

0,5-2

0,2

0,2

0,6

-

-

-

-

-

-

-

-

0,5

1

3

2

45

20

10

2

1

1

10

1

5

1

1

1

0,1

0,2-0,4

-

2-0,4

0,2

0,2-0,4 0,1-0,3 0,1-0,3 0,1-0,3 0,3-0,5 0,3-0,5

0,1-0,3 0,2-0,4 0,1-0,2

Sint.

-

1

1

1

40

20

2

0

1

1

5

1

1

1

1

1

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

. . . .

. . . .

. . . .

2.2 . + .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

+ . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

I I I I

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

I

+.2 2.2 . 1.2

+.2 . . .

r + . .

2.2 . . .

1.1 . + .

+.2 . . .

. 1.1 . .

. + . .

+ . . .

+ . . .

. + . .

+ . . .

+ . . .

+ . . .

r + . .

IV II II I

5.5 . .

5.5 . .

5.4 + .

5.5 + .

5.5 1.1 .

5.5 1.1 .

5.5 + .

5.5 + .

5.5 + .

3.1 r .

5.5 + .

5.5 + .

5.5 + .

5.5 + .

5.5 . .

V V I

. . . r .

+ r . . r

. . . . .

. . . . .

. . . . .

+ + . . .

. . . . .

(+) . . . .

. r . . .

. . . . .

. . . . .

. . + . .

. . . . .

. . . . .

. . . r pl .

II I I I I

. . . . . .

. . . . . .

. . . + . .

. . . . . .

. r r r . .

. . . . + .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

+ . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

I I I I I I

225

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Característiques de l’or. Quercetalia pubescenti-sessiliflorae Klika 1933 Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitm. + . Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria r . Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria pl. . .

r . .

r . .

. . +

. . .

. . .

. r .

. r .

Característiques de la cl. Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937 Anemone hepatica L. . Festuca heterophylla Lam. . Geranium robertianum L. subsp. robertianum . Cardamine impatiens L. subsp. impatiens . Viola sylvestris Lam. s. l. . Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides r Viola sylvestris Lam. subsp. riviniana (Rchb.) Tourlet . Vicia sepium L. . Lonicera xylosteum L. . Brachypodium sylvaticum (Huds.) P. Beauv. .

. . . . . . . . . .

+ . . . . . . . . .

r . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . r + r .

1.1 . . . + . . . . .

. . . r . . . . . .

Característiques de l’al. Quercion ilicis Br.-Bl. (1931) 1936 Quercus ilex L. subsp. ilex Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. adiantum-nigrum Quercus ilex L. subsp. ilex pl.

. . .

. . .

. . .

. . .

+ . r

. + r

. . .

. . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

+m . . 2.2 m . . . .

. . r° . . . . r

rm . . . . . . .

. . . . . r . .

+ r . . . r . + . . . . .

+ . . . . . . . . . . . .

r r . . . . + . . . . . .

. . . + . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . .

. + + . . . . . . + . + r

1.1 . . . . + + 3.3 . r . . +

r r . + r . . . . . (+) . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . 1.2

. . . . . . . . . .

. . . . . + . . . .

. . . . . . . . . .

+ + + . . . . . r .

. . . + . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . .

Tàxons d’etapes arbustives preforestals (landes, bardisses…) Juniperus communis L. subsp. communis +m Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna r Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch . Erica arborea L. . Rosa sp. . Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch pl. . Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna . Rubus sp. . Altres tàxons Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon  subsp. majus + Poa nemoralis L. +.2 Hedera helix L. . Fraxinus excelsior L. pl. r Luzula forsteri (Sm.) DC. + Saxifraga granulata L. subsp. granulata r Cruciata glabra (L.) Ehrend. + Festuca gautieri (Hackel) K. Richt. . Polypodium vulgare L. subsp. vulgare . Galium pumilum Murray s.l. r Castanea sativa Mill. . Silene nutans L. + Carex sp. . Prunella grandiflora (L.) Scholler  subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs + Hieracium subgèn. Hieracium r Solidago virgaurea L. . Hieracium sp. . Asplenium trichomanes L. . Festuca sp. . Rubus caesius L. . Calluna vulgaris (L.) Hull . Rubia peregrina L. subsp. peregrina . Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria .

226

1

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Número d’inventari

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

Sint.

. r .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

. . .

I I I

. . . . . . . . . r

+ . . . . . . . . .

. +.2 . . . . . . . .

. + . . . . . . . .

. 2.2 . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . + . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

+ . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

II I I I I I I I I I

r° . .

r . .

1.1° . .

. . .

. . .

2.1 r .

. . .

. . .

. . .

. . .

1.2° . .

. . .

. . .

. . .

+ r .

II I I

. . . . . . . .

. . . . r . . .

+° r . . r r . .

. . . + . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. + pl . . . . . .

. . . . . . r .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . r . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. . . . . . . .

. r . . . . . .

I I I I I I I I

r . r . . . . . . . . . .

. . 1.2 . . . . . . . . . r

r + + . + . . . r . 1.1 . .

. . . r r . . . + + r . .

. + . . + . r + 1.2 . . + .

r + r . . . . . r . . . .

. . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . .

+ r . . . . . . . . . . .

. . . . . . . +.2 . . . . .

r . r r . . . . . . . . .

+ + . . . + . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . .

III III II II II I I I I I I I I

r . r r . . . . + .

. . . . . . + . . .

. . . . . . . . . .

. r + . . . . +° . .

. . . 1.1 r . . . . .

. . . . r . + . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . +.2 . + . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

I I I I I I I I I I

227

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande Fraxinus excelsior L. Valeriana officinalis L. Populus tremula L. Ranunculus bulbosus L. Tulipa sylvestris L. subsp. australis (Link) Pamp. Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris Anthoxanthum odoratum L. Corylus avellana L. Hieracium gr. murorum L. Hieracium gr. pilosella L. Urtica dioica L. Molses s. l. Populus tremula L. pl. Prunus avium (L.) L. Prunus avium (L.) L. pl. Cystopteris fragilis (L.) Bernh. subsp. fragilis Dactylis glomerata L. Dianthus sp. Festuca gr. ovina L. Galium pumilum Murray  subsp. marchandii (Roem. et Schultes) O. Bolòs et Vigo Lapsana communis L. subsp. communis Lathyrus linifolius (Reichard) Bässler Moehringia pentandra Gay Prunella vulgaris L. Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip.  subsp. corymbosum Vincetoxicum hirundinaria Medik.  subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr. Viola sp.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

. . . . . . . . . . r . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . r . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . 3.3 . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . r . . . . . . . . + . .

. . r . . + . + . . . . . . . . . . r .

. + . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. r . r +

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

.

.

.

.

.

.

r

.

.

r r

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

° plantes amb mala vitalitat per l’ombra dels caducifolis. m plantes mortes. pl plàntules que envaeixen l’indret. Procedència dels inventaris: 1. Osona: Viladrau, al NW del corral del Pujol, 1.117 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit (sauló). UTM (ED50): 31 448510 4630873, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610g]. 2. Osona: Viladrau, sot de la Fagetona, 1.411 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447628 4628693, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513c]. Dades associades: faigs amb tronc de (0,15)0,2-0,4 m ø. 3. Osona: Viladrau, torrent de la Font de Matagalls, 1.527 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447985 4629207, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527j]. Dades associades: faigs amb tronc de (0,1)0,2-0,6 m ø. 4. Vallès Oriental: Montseny, pla Soliva de Dalt, 1.534 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 448877 4627747, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513g]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,3-1,15 m ø. 5. Osona: Viladrau, baga de coll Pregon, 1.236 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449344 4629621, 17/06/2015 [ref. NBJ0-i20150617j]. 6. Vallès Oriental: Montseny, l’Ajaguda de les Vaques, 1.130 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; fil·lites. UTM (ED50): 31 450279 4627309, 20/04/2012 [ref. NBJ0-i20120420d]. 7. Vallès Oriental: Montseny, riera del Teix, 1.130 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; fil·lites. UTM (ED50): 31 449769 4627430, 20/04/2012 [ref. NBJ0-i20120420b]. 8. Osona: Viladrau, turó Gros de Sant Andreu, 1.432 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447506 4628670, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513a]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,4 m ø. 9. Osona: Viladrau, baga de coll Pregon, 1.200 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit (sauló). UTM (ED50): 31 450099 4629587, 17/06/2015 [ref. NBJ0-20150617d]. 10. Vallès Oriental: Montseny, sota l’Ajaguda de les Vaques, 1.100 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; fil·lites. UTM (ED50): 31 450197 4627267, 20/04/2012 [ref. NBJ0-i20120420e]. 11. Vallès Oriental: Montseny, sot del Corbo, 1.170 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; fil·lites. UTM (ED50): 31 450205 4627616, 20/04/2012 [ref. NBJ0-i20120420c]. 12. Osona: Viladrau, camí de la Mare de Déu de l’Erola a l’Oratori, 906 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 447314 4631387, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610a]. Dades associades: antic camp de castanyers de fruit; faigs amb tronc de 0,15-0,4 m ø; castanyers amb tronc d’1,6 m ø; alzines amb tronc de 0,07-0,1 m ø; roures amb tronc de 0,25 m ø.

228

1

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Número d’inventari

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

Sint.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . + . . . . . . . . . . . . .

. . . + . . . . . . . . . . + . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . r

. . . . . . . . . 1.1 . . . . . . . . . .

r . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . r . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . r . r . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . r . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . (+) . .

+ . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

I I I I I

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

I

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

I I

13. Osona: Viladrau, els Vimeners, 1.060 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449272 4630282, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610j]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,06-0,3 m ø. 14. Osona: Viladrau, inici del camí de la Goitadora, 1.213 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 448526 4630620, 17/06/2016 [ref. i20150617e]. Dades associades: faigs amb tronc de (0,01)0,05-0,25 m ø. 15. Osona: Viladrau, cami de l’Oratori a Sant Segimon, 1.040 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446923 4030479, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527c]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,25-0,35 m ø; alzines amb tronc de 0,05-0,15 m ø. 16. Osona: Viladrau, sota la Goitadora, 1.249 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 448846 4630188, 17/06/2015 [ref. NBJ0-i20150617h]. 17. Vallès Oriental: Montseny, al SSW de la font de Coll Pregon, 1.524 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449374 4628213, 13/06/2014 [ref. NBJ0-i20140613b]. 18. Vallès Oriental: Montseny, al SW de la font de Coll Pregon, 1.544 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449173 4627871, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513h]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,08-0,15 m ø. 19. Osona: Viladrau, sota la Goitadora, 1229 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 448686 4630437, 17/06/2015 [ref. NBJ0-i20150617f]. Dades associades: faigs amb tronc de (0,1)0,15-0,3 m ø. 20. La Selva: Arbúcies, baga del puig S’Arboç, 891 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 452263 4330079, 29/04/2015 [ref. NBJ0-i20150429g]. 21. Osona: Viladrau, torrent de la font de Matagalls, 1.471 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447834 4629351, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527h]. 22. Vallès Oriental: Montseny, turó de la Bandera, 1.536 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 448763 4628257, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513f]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,25-0,5 m ø. 23. Osona: Viladrau, torrent de la font de Matagalls, 1.467 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447638 4629438, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527f]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,08-0,35 m ø. 24. Vallès Oriental: Montseny, riera del Teix, 1.145 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; fil·lites. UTM (ED50): 31 449766 4627255, 20/04/2012 [ref. NBJ0-i20120420a].

229

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Taula 4. Fageda amb descàmpsia i te de muntanya, pobra (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae Suspl. ex Br.-Bl. in Número d’inventari

1

2

3

4

5

1.155

1.057

1.438

1.257

1.184

Exposició

N

NE

N

NNE

NNW

Inclinació (º)

18

25

32

18

28

Estrat arbori recobriment (%)

100

100

100

100

100

Estrat arbori alçària (m)

6-8

8-10

12-15

8-10

8-10

1

0

0

0

0

0,3

-

-

-

-

1

0

1

0

0

0,1-0,2

-

0,03-0,2

-

-

Estrat muscinal recobriment (%)

1

0

1

1

25

Estrat muscinal alçària (m)

-

-

-

-

-

. .

. .

. .

(+) .

. +.2

r .

. r

r .

. .

. .

5.5 +

5.5 +

5.5 +

5.5 +

5.5 +

.

.

.

.

.

. . + r . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

.

.

.

.

.

. . . .

. . . .

r . . .

. . . .

. . . .

+ . .

. . .

. . .

. . .

. . .

Altitud (msnm)

Estrat arbustiu recobriment (%) Estrat arbustiu alçària (m) Estrat herbaci recobriment (%) Estrat herbaci alçària (m)

Característiques de l’al. Abieti-Piceion (Br.-Bl.) Soó Abies alba Mill. Hylocomium splendens (Hedw.) W. P. Schimp. in B. S. G. Característiques de l’ass. Luzulo-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952 Veronica officinalis L. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936 Fagus sylvatica L. Fagus sylvatica L. pl. Característiques de l’or. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928 Stellaria holostea L. Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br -Bl. 1931 Helleborus foetidus L. Acer opalus Mill. subsp. opalus Daphne laureola L. subsp. laureola Campanula persicifolia L. Buxus sempervirens L. Acer monspessulanum L. subsp. martinii (Jord.) P. Fourn. Característiques de l’or. Quercetalia pubescenti-sessiliflorae Klika 1933 Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitm. Característiques de la cl. Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937 Anemone hepatica L. Geranium robertianum L. subsp. robertianum Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides Festuca heterophylla Lam. Característiques de l’al. Quercion ilicis Br.-Bl. (1931) 1936 Quercus ilex L. subsp. ilex Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. adiantum-nigrum Quercus ilex L. subsp. ilex pl.

230

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. Bolòs 1957, fagetum nudum) 6

7

8

9

10

11

12

13

14

Sint.

1.110

1.621

1.627

948

1.029

968

1.209

1.072

1.454

N

W

NE

NW

W

NW

NNE

E

N

40

25

32

48

-

35

20

20

25

100

100

100

100

100

100

90

100

100

12-15

8-10

8-10

(8)12-15

(4)6-14

(6)12-15

10-12

12-15

12-15

0

0

0

0

0

0

0

0

0

-

-

-

-

-

-

-

-

-

5

1

1

2

1

1

10

1

0

0,1-0,3

0,1-0,2

0,1-0,2

0,1-0,2

0,1-0,3

0,1-0,2

0,2-0,3

-

-

1

1

1

1

1

1

1

1

1

-

-

-

-

-

-

-

-

-

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

I I

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

I I

5.5 +

5.5 r

5.5 +

5.5 +

5.5 +

5.5 +

5.4 1.2

5.5 +

5.5 +

V V

r

.

.

.

+

.

.

.

.

I

. r . . . .

. . . . . .

. . . . . .

r r . . 1.1 .

. . . . . r

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

. . . . . .

I I I I I I

.

+

.

.

.

.

.

.

.

I

. + r +

+ . . .

r . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

r . . .

II I I I

r . .

. . .

. . .

r . r

1.1 + .

+ . .

. . .

. . .

. . .

II I I

231

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Número d’inventari

1

2

3

4

5

+

.

.

.

.

. + + . . . . . . . . r . .

. . . . . . . . . . . . . r

. + . r + . . . . . . . . .

r . . . . . . . . . . . . .

r . . . . . . 1.1 . . . . 2.3 .

Tàxons d’etapes arbustives preforestals (landes, bardisses…) Juniperus communis L. subsp. communis Altres tàxons Fraxinus excelsior L. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. majus Poa nemoralis L. Saxifraga granulata L. subsp. granulata Festuca gautieri (Hackel) K. Richt. Castanea sativa Mill. Polypodium vulgare L. subsp. vulgare Fraxinus excelsior L. Polystichum setiferum (Forssk.) Woyn. Tulipa sylvestris L. subsp. australis (Link) Pamp. Asplenium trichomanes L. Hieracium gr. pilosella L. Molses sp. plures Castanea sativa Mill. ° plantes amb mala vitalitat per l’ombra dels caducifolis. m plantes mortes. pl plàntules que envaeixen l’indret. Procedència dels inventaris: 1. Osona: Viladrau, pla de Malataup, 1.155 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 448327 4630814, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610f]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,05-0,5 m ø; alzines amb tronc de 0,25-0,35 m ø. 2. Osona: Viladrau, Tronca del Pujol, sobre coll Roig, 1.057 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449208 4630405, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610h]. 3. Osona: Viladrau, sot de la Fagetona, 1.438 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447633 4628621, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513b]. Dades associades: faigs amb tronc de (0,15)0,2-0,3 m ø. 4. Osona: Viladrau, baga de coll Pregon, 1.257 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449334 4629383, 17/06/2015 [ref. i20150617a]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,05-0,25 m ø; avets amb tronc de 0,5-0,8 m ø. 5. Osona: Viladrau, baga de coll Pregon, 1.184 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449923 4629480, 17/06/2015. 6. Osona: Viladrau, camí de l’Oratori a Sant Segimon, 1.110 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446713 4630496, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527d]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,25-0,5 m ø. 7. Vallès Oriental: Montseny, al SW del collet de l’Home Mort, 1.621 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449084 4628445, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513l]. Dades associades: faigs amb tronc de (0,08)0,25-0,4 m ø. 8. Osona: Viladrau, collet de l’Home Mort, 1.627 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449210 4628515, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513j]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,15-0,25 m ø, regruats. 9. Osona: Viladrau, font de l’Or, 948 m. Geologia i substrat: Carbonífer-Permià; granit. UTM (ED50): 31 447140 4631055, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610c]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,1-0,3 m ø; alzines amb tronc de 0,25 m ø. 10. Osona: Viladrau, torrent de l’Oratori, 1.029 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446992 4630610, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527a]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,4-0,6 m ø; alzines amb tronc de 0,1-0,2 m ø. 11. Osona: Viladrau, camí de la Mare de Déu de l’Erola a l’Oratori, 968 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 446996 4630926, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610b]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,05-0,3 m ø; alzines amb tronc de 0,15 m ø. 12. Osona: Viladrau, Peça del Tovalló, 1.209 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449046 4629799, 17/06/2015 [ref. NBJ0-i20150617i]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,05-0,4 m ø. 13. Osona: Viladrau, camí de la Mare de Déu de l’Erola al pla de Malataup, 1.072 m. Geologia i substrat: CarboníferPermià; granit. UTM (ED50): 31 448022 4630976, 10/06/2015 [ref. NBJ0-i20150610e]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,05-0,45 m ø. 14. Osona: Viladrau, torrent de la font de Matagalls, 1.454 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 447787 4629325, 27/05/2015 [ref. NBJ0-i20150527g]. Dades associades: faigs amb tronc de 0,15-0,35 m ø.

232

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

6

7

8

9

10

11

12

13

14

Sint.

.

r

.

.

.

.

.

+

.

II

+ r + . . . r . + . + . . .

. + . . . . . . . + . . . .

. 1.1 . r + . . . . . . . . .

r . . . . 1.1 . . r . . . . .

. . + . . . r . . . . . . .

. . . . . r . . . . . . . .

r . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . .

II II II I I I I I I I I I I I

233

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Taula 5. Fageda amb descàmpsia i avet (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae Suspl. ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. abietetosum O. Bolòs 1983 Número d’inventari 1

2

3

4

5

Altitud (msnm)

1.420

1.506

1.508

1.200

1.583

Exposició

NNW

NE

NE

N

E

Inclinació (º)

30

30

30

25

25

Estrat arbori recobriment (%)

100

100

100

100

100

20-25

20-25

20-25

15-20

(2,5)15-18

Estrat arbustiu recobriment (%)

0

0

0

0

0

Estrat arbustiu alçària (m)

-

-

-

-

-

Estrat herbaci recobriment (%)

0

0

0

1

1

Estrat herbaci alçària (m)

-

-

-

-

0,1

Estrat muscinal recobriment (%)

0

0

5

1

1

Estrat muscinal alçària (m)

-

-

-

-

-

4.4 +

2.1 r

2.2 .

1.1 .

1.1 .

5 2

4.4 +

5.4 +

5.5 r

5 5

.

.

.

1.2

1

Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br -Bl. 1931 Acer opalus Mill. subsp. opalus . .

.

r

.

1

Altres tàxons Fraxinus excelsior L. Fraxinus excelsior L. pl.

. .

r (+)

. .

1 1

Estrat arbori alçària (m)

Característiques de l’al. Abieti-Piceion (Br.-Bl.) Soó Abies alba Mill. Abies alba Mill. pl.

Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936 Fagus sylvatica L. 3.4 4.4 Fagus sylvatica L. pl. 2.2 +.2 Característiques de l’or. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928 Corydalis solida (L.) Clairville subsp. solida .

. .

. .

Freq.

Procedència dels inventaris: 1. Osona: Viladrau, baga de coll Pregon, 1.420 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449539 4628899, 13/06/2014 [ref. NBJ0-i20140613f]. Dades associades: faigs germinats: 80-100 per m²; avets germinats: 3 per m². 2. Osona: Viladrau, baga de coll Pregon, 1.506 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449457 4628722, 13/06/2014 [ref. NBJ0-i20140613e]. Dades associades: faigs germinats: 60-70 per m². 3. Osona: Viladrau, l’Avetelleda, 1.508 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449180 4629014, 13/06/2014 [ref. NBJ0-i20140613d]. 4. Osona: Viladrau, baga de coll Pregon, 1.200 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449781 4629440, 17/06/2015 [ref. NBJ0-i20150617b]. Dades associades: faigs amb tronc de (0,15)0,02-0,35 m ø; avets amb tronc de 0,5-0,8 m ø. 5. Vallès Oriental: Montseny, sobre coll Pregon, 1.583 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià; pissarra. UTM (ED50): 31 449426 4628454, 13/05/2015 [ref. NBJ0-i20150513i].

234

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Taula 6. Fagedes de Matagalls (taula sintètica) Número de columna sintètica 1

2

3

4

5

Abies alba Mill. Abies alba Mill. pl. Hylocomium splendens (Hedw.) W. P. Schimp. in B. S. G. Rhytidiadelphus triquetrus (Hedw.) Warnst.

III . . .

I I I .

. I I I

I . I .

5 2 . .

Característiques de l’ass. Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957 Phyteuma spicatum L. Anemone nemorosa L. Myosotis sylvatica Hoffm. subsp. teresiana (Sennen) O. Bolòs et Vigo

. II I

III I I

I . I

. . .

. . .

Diferencials de la subass. oxalido-galietosum odorati O. Bolòs 1983 Cardamine heptaphylla (Vill.) O. E. Schulz Stachys sylvatica L. Oxalis acetosella L.

V I .

. . I

. . .

. . .

. . .

Diferencial de la subass. moehringietosum trinerviae O. Bolòs 1957 Moehringia trinervia (L.) Clairv.

I

V

.

.

.

Característiques de l’ass. Luzulo-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952 Pteridium aquilinum (L.) Kuhn Veronica officinalis L. Teucrium scorodonia L. subsp. scorodonia Deschampsia flexuosa (L.) Trin.

I I I .

I III I II

II II I IV

I I . .

. . . .

Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936 Fagus sylvatica L. Fagus sylvatica L. pl. Prenanthes purpurea L. Galium odoratum (L.) Scop.

V IV . I

V V I .

V V I .

V V . .

5 5 . .

Característiques de lior. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928 Corydalis solida (L.) Clairville subsp. solida Stellaria holostea L. Ilex aquifolium L. Melica uniflora Retz. Doronicum pardalianches L. Dryopteris filix-mas (L.) Schott subsp. filix-mas Taxus baccata L. Taxus baccata L. pl. Mycelis muralis (L.) Dumort. Mercurialis perennis L. Ilex aquifolium L. Carex sylvatica Huds. subsp. sylvatica Ulmus glabra Huds.

. . I I I . . . . . . . I

II II I I I I I I I I . . .

I I II . . . . . . . I I .

. I . . . . . . . . . . .

1 . . . . . . . . . . . .

Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br -Bl. 1931 Acer opalus Mill. subsp. opalus Daphne laureola L. subsp. laureola Helleborus foetidus L. Acer opalus Mill. subsp. opalus Campanula persicifolia L. Buxus sempervirens L. Quercus pubescens Willd. Acer monspessulanum L. subsp. martinii (Jord.) P. Fourn.

. II I I . . . .

I I II I I . . .

I I I I I . I .

I I I . I I . I

1 . . . . . . .

Característiques de l’al. Abieti-Piceion (Br.-Bl.) Soó

235

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Número de columna sintètica 1

2

3

4

5

Característiques de la cl. Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937 Anemone hepatica L. Geranium robertianum L. subsp. robertianum Viola sylvestris Lam. s. l. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides Vicia sepium L. Festuca heterophylla Lam. Arabis turrita L. Epipactis gr. helleborine (L.) Crantz Lonicera xylosteum L.

I II II . . . . . .

IV II I I I . I I .

II I I I I I . . I

II I . I . I . . .

. . . . . . . . .

Característiques de l’or. Quercetalia pubescenti-sessiliflorae Klika 1933 Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitm. Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria pl.

. . .

II I I

I I I

I . .

. . .

Característiques de l’al. Quercion ilicis Br.-Bl. (1931) 1936 Quercus ilex L. subsp. ilex Quercus ilex L. subsp. ilex pl. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. adiantum-nigrum

. . .

I I I

II I I

II I I

. . .

Tàxons d’etapes arbustives preforestals (landes, bardisses…) Juniperus communis L. subsp. communis Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch Sambucus nigra L. Rubus cf. vigoi Roselló, Peris et Stübing Sambucus racemosa L. Clematis vitalba L. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna Prunus cf. domestica L. Rubus hirtus Waldst. et Kit. Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch Erica arborea L. Rosa sp. Rubus sp. Calluna vulgaris (L.) Hull

. . . II I I . . . . . . . . .

II I I . . . I . I I . . . . .

I I I . . . . I . . I I I I I

II . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . .

Altres tàxons Fraxinus excelsior L. Fraxinus excelsior L. pl. Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. majus Poa nemoralis L. Castanea sativa Mill. Polypodium vulgare L. subsp. vulgare Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande Saxifraga granulata L. subsp. granulata Cardamine impatiens L. subsp. impatiens Hedera helix L. Populus tremula L. Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris Asplenium trichomanes L. Corylus avellana L. Cruciata glabra (L.) Ehrend.

II II I II I I III . I I II I I . I I

I I V III I I I III II I I II I I I I

II I III III I I I I I II I I I I I I

II I II II I I . I . . . . . I . .

1 1 . . . . . . . . . . . . . .

236

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Número de columna sintètica

Festuca gautieri (Hackel) K. Richt. Hieracium gr. pilosella L. Silene nutans L. Tulipa sylvestris L. subsp. australis (Link) Pamp. Valeriana officinalis L. Luzula forsteri (Sm.) DC. Urtica dioica L. Anthoxanthum odoratum L. Carex sp. Festuca sp. Fragaria vesca L. Galium pumilum Murray s.l. Hieracium sp. Hieracium gr. murorum L. Molses sp. Polystichum setiferum (Forssk.) Woyn. Populus tremula L. Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs Prunus avium (L.) L. Prunus avium (L.) L. pl. Ranunculus bulbosus L. Rubus caesius L. Viola sylvestris Lam. subsp. riviniana (Rchb.) Tourlet Ajuga reptans L. Arabidopsis thaliana (L.) Heynh. in Holl et Heynh. Athyrium filix-femina (L.) Roth Brachypodium sylvaticum (Huds.) P. Beauv. Cardamine sp. Cardamine flexuosa With. Cardamine hirsuta L. Carlina vulgaris L. Castanea sativa Mill. Cerastium sp. Cystopteris fragilis (L.) Bernh. subsp. fragilis Dactylis glomerata L. Dianthus s.l. Digitalis lutea L. subsp. lutea Epilobium collinum C. C. Gmel. Festuca gr. ovina L. Galium aparine L. Galium pumilum Murray s. l. Galium pumilum Murray subsp. marchandii (Roem. et Schultes) O. Bolòs et Vigo Galium pumilum Murray subsp. pinetorum (Ehrend.) Vigo Geranium lucidum L. Helianthemum nummularium (L.) Mill. Hieracium subgèn. Hieracium Lapsana communis L. subsp. communis Lathyrus linifolius (Reichard) Bässler Luzula nivea (L.) DC. Moehringia pentandra Gay Orchis mascula (L.) L. subsp. mascula Ornithogalum ortophyllum Ten. Platanthera bifolia (L.) Rich. Polygonatum odoratum (Mill.) Druce

1

2

3

4

5

. I I . I . II . . . I . . . . . . . . . . I . . . . . . I . . . . . . . . I . . I . . . . . . . I . . . . .

I . I I I I . I I I I I I I . I I I I I I . I I I I . I . I I . I . . . I . . I . . I I I . . . . . I I I I

I I I I I II I I I I . I I I I . I I I I I I I . . . I . . . . . . I I I . . I . . I . . . I I I . I . . . .

I I . I . . . . . . . . . . I I . . . . . . . . . . . . . . . I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

237

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Número de columna sintètica

Prunella vulgaris L. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea pl. Ranunculus acris L. subsp. despectus M. Laínz Rubia peregrina L. subsp. peregrina Rumex acetosa L. Saxifraga geranioides L. Sedum rupestre L. subsp. reflexum (L.) Hegi et Em. Schmid Solidago virgaurea L. Stachys officinalis (L.) Trevis. Stellaria media (L.) Vill. subsp. media Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip. subsp. corymbosum Veronica hederifolia L. s.l. Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr. Viola sp. Viola alba Besser subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker Viola bubanii Timb.-Lagr.

1

2

3

4

5

. . . I . . . . . . . . . . . . .

. I I . . I I I . I I . I . . I I

I . . . I . . . I . . I . I I . .

. . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Fageda amb buixol i pa de cucut (Helleboro-Fagetum sylvaticae O. Bolòs (1948) 1957 subass. oxalido-galietosum odorati O. Bolòs 1983) (8 inventaris inèdits). 2. Fageda amb buixol i moeríngia (Helleboro-Fagetum sylvaticae O. Bolòs (1948) 1957 subass. moehringietosum trinerviae O. Bolòs 1983) (26 inventaris inèdits). 3. Fageda amb descàmpsia i te de muntanya (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. Bolòs 1957) (24 inventaris inèdits). 4. Fageda amb descàmpsia i te de muntanya, pobra (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. Bolòs 1957, fagetum nudum) (14 inventaris inèdits). 5. Fageda amb descàmpsia i avet (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. abietetosum O. Bolòs 1983) (5 inventaris inèdits).

Bibliografia Obres impreses

Baudière, A. (1974): «Les hétraies acidiphiles des monts de l’Espinouze (Cévennes occidentales, composition floristique et relations avec les chênaies caducifoliés». Colloques Phytosociologiques, núm. 3; p. 1-16. Boada, M.; Saurí, D. (2003): «Evolución socioambiental del hayedo en el macizo del Montseny (1945-1995)». Ería, núm. 62; p. 317-324. Bolòs, O. de (1957): «Datos sobre la vegetación de la vertiente septentrional de los Pirineos: observaciones acerca de la zonación altitudinal en el valle de Aran». Collectanea Botanica, núm. 5; p. 465-513. Bolòs, O. de (1983): La vegetació del Montseny. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. 170 pàgines + 1 mapa. Bolòs, O. de (1986): Consideracions sobre la flora del Montseny. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, núm. 843; p. 411-439. Bolòs, O. de; Vigo, J.; Masalles, R. M.; Ninot, J. M. (2005): Flora Manual dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Barcino, 3a edició. 1.310 pàgines.

238

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Braun-Blanquet, J. (1979): Fitosociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Madrid: Editorial Blume. 820 pàgines. ICC (2008): Atles climàtic de Catalunya, període 1961-1990. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya - Servei Meteorològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. 32 fulls solts. ICC-IGC (2006): Mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50.000. 24 Osona. Barcelona:, Institut Cartogràfic de Catalunya - Institut Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. 1 mapa plegat. Jump, A. S.; Hunt, J. M.; Peñuelas, J. (2007): «Climate relationships of growth and establishment across the altitudinal range of Fagus sylvatica in the Montseny Mountains, NE Spain». Ecoscience, núm. 14; p. 507-518. Kunstler, G.; Curt, T.; Bouchaud, M.; Lepart, J. (2007): «Indirect facilitation and competition in tree species colonization of sub-Mediterranean grasslands». Journal of Vegetation Science, núm. 17 (3); p. 379-388. Lapraz, G. (1962-1976): «Recherches phytosociologiques en Catalogne». Collectanea Botanica, núm. 6 (1-2); p. 49-171, núm. 6 (4); p. 545-607, núm. 8; p. 5-61, núm. 9; p. 77-181, núm. 10; p. 205-279. Llobet, S. (1947): El medio y la vida en el Montseny. Barcelona: CSIC. 518 pàgines + 1 mapa. Nuet Badia, J.; Panareda, J. M. (1982): «El teix (Taxus baccata) a dues muntanyes catalanes: Montseny i Montserrat». Acta, núm. 2; p. 63-73. Nuet Badia, J.; Romo, A.; Salvà Catarineu, M.; Salvador Franch, F. (2010): «Les fagedes dels turons de Vilarmau i de la Tremoleda, al Montseny». A: VII Monografies del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 167-176. Nuet Badia, J.; Romo, A.; Salvà Catarineu, M.; Salvador Franch, F. (2014): «Les fagedes de la Calma (Montseny)». A: VIII Monografies del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 159-185. Panareda, J. M.; Nuet Badia, J. (1987): «Els avets de Vallfornés (Montseny, Vallès Oriental)». A: XXXIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Granollers: Museu de Granollers. Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, p. 199-207. Panareda, J. M.; Rosell, A.; Nuet Badia, J. (1981): «Una mullera amb esfagnes al Montseny». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, núm. 46 (Sec. Bot., 4); p. 147-154. Panareda, J. M.; Salvà Catarineu, M.; Nuet Badia, J. (2004): Mapa de vegetació del Parc Natural del Montseny. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. 49 pàgines + 1 CD. Peñuelas, J.; Boada, M. (2003): «A global change-induced biome shift in the Montseny mountains (NE Spain)». Global Change Biology, núm. 9 (2); p. 131-140. Salvà Catarineu, M.; Nuet Badia, J.; Romo, A.; Salvador Franch, F. (2012): «Los hayedos marginales de La Calma (Montseny, cordillera prelitoral catalana». A: Cunill, R.; Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, A.; Soriano, J. M. (ed.). Las

239

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

zonas de montaña: gestión y biodiversidad. Bellaterra - Barcelona: GRAMP. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona - Catalunya Caixa, p. 396-401. 418 pàgines. Terradas, J. (ed.) (1984): Introducció a l’ecologia del faig al Montseny. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. 83 pàgines. Bibliografia web

Font, X. (dir.) (2016): B-VegAna. Anàlisis de Vegetació i Biodiversitat. Unitat de Botànica. Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 novembre 2016]. Font, X. (2016): Mòdul «Flora i Vegetació». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Universitat de Barcelona - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 novembre 2016]. Salvà Catarineu, M.; Panareda, J. M.; Nuet Badia, J. (2004): «El análisis a gran escala y las nuevas tecnologías: una nueva interpretación geográfica del espacio para la gestión territorial». Scripta Nova, vol. VIII, núm. 170. [Consulta: 10 novembre 2016]. Vallès, J. (dir.): Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia) [Consulta: 10 novembre 2016].

240