IX Trobada d'Estudiosos del Montseny

0 downloads 0 Views 475KB Size Report
dròmetres s'ha fet de forma trimestral al llarg de 2015 i 2016. Figura 1. Visió actual del bosc de la teixeda de la font del Vilar. Els faigs són molt més alts que no ...

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny · p. 164-174 · Diputació de Barcelona · 2018

Resultats del tractament per disminuir la competència de faig a la teixeda de la font del Vilar Antònia Caritat, Jordi Bou i Lluís Vilar Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge. Institut de Medi Ambient. Facultat de Ciències. Universitat de Girona

Resum

El teix (Taxus baccata) és un arbre singular, i les seves poblacions són considerades hàbitat d’interès comunitari (9580*). Al Montseny en trobem exemplars aïllats a diversos punts del massís o bé formant petits rodals, els més destacats dels quals són prop del turó de l’Home i a la font del Vilar, al pla de la Calma. L’any 2013 es va realitzar una actuació per treure bona part de la competència que exerceix el faig sobre la població de teix de la font del Vilar, i el 2015 es va iniciar un seguiment per tal de valorar-ne l’actuació de conservació mitjançant la mesura del creixement, la regeneració i l’estudi de la composició florística del bosc. Els resultats d’aquest primer període demostren de manera clara que els teixos s’han vist afavorits per la tala: els que es troben en zones on s’ha tret competència creixen més que els de les zones denses, tot i que encara cal continuar analitzant-ne l’evolució a més llarg termini i els efectes del tractament sobre la regeneració. Paraules clau Taxus baccata, tractament silvícola, creixement radial, regeneració Resumen Resultados del tratamiento para disminuir la competencia de haya en la tejeda de la Font del Vilar

El tejo (Taxus baccata) es un árbol singular, y el hábitat de sus poblaciones es de interés comunitario (9580*). En el Montseny encontramos ejemplares aislados en diversos puntos del macizo o bien formando pequeños rodales, los más destacados se sitúan en el Turó de l’Home y en la Font del Vilar, en el Pla de la Calma. En el año 2013 se realizó una actuación para eliminar gran parte de la competencia que ejerce el haya sobre la población de tejo de la Font del Vilar, y en 2015 se inició un seguimiento para valorar la actuación de conservación mediante la medida del crecimiento, la regeneración y el estudio de la composición florística del bosque. Los resultados de este primer período demuestran de manera evidente que los tejos se han visto favorecidos por la tala, ya que los que se encuentran en zonas donde se ha disminuido competencia crecen más que los de las zonas densas, aunque es necesario seguir analizando su evolución y los efectos de este tratamiento sobre la regeneración. Palabras clave Taxus baccata, tratamiento silvícola, crecimiento radial, regeneración Abstract Results of the Treatment to Reduce the Competition of Beech in the Yew Forests at Font del Vilar (Montseny)

The yew (Taxus baccata) is a special tree and the habitat of its populations is of community interest (9580*). In Montseny there are isolated specimens in several points of the massif or forming small stands, the most prominent of which are at Turó de l’Home and Font del Vilar in Pla de la Calma. In 2013, measures were taken to eliminate a good part of the competition of beeches with the yew population at Font del Vilar. In 2015 monitoring was begun in order to evaluate the conservation action by measuring the growth, regeneration and study of the floral composition of the forest. The results of this first period clearly demonstrate that yews have been favoured by logging as those that are in areas where competition has decreased grow more than those in dense areas. However, we still have to continue analysing their long-term evolution and the effects of treatment on regeneration. Keywords Taxus baccata, silvicultural treatment, radial growth, regeneration

164

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Introducció El teix (Taxus baccata) és un arbre de gran valor ambiental i cultural, greument amenaçat a casa nostra, a causa de la seva raresa i la competència dels altres arbres del bosc. Per aquest motiu, les teixedes mediterrànies són considerades un hàbitat d’interès comunitari prioritari (HIC 9580*), de manera que és essencial plantejar-ne mesures efectives de conservació en un context de canvi global i en territoris especialment vulnerables com són els de la Mediterrània. En aquest sentit, hi ha projectes com Life Taxus (2012-2016), liderat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que han desenvolupat diferents accions de conservació a l’Alta Garrotxa i a les serres de Prades, Llaberia i Cardó, entre les quals destaquen el control de la competència i el de la pastura. La distribució del teix a Catalunya segueix un eix nord-sud per les serralades prelitorals i un eix est-oest en zones del Prepirineu (Caritat et al., 2004), amb la formació de poblacions relativament petites, malgrat la seva àmplia plasticitat ecològica (Schwendtner, 2011). Sol créixer en llocs un xic humits i d’hiverns no extremadament freds, tal com passa en altres zones de la península Ibèrica i de la resta d’Europa. Tot i que es tracta d’una espècie tolerant a l’ombra (Iszkuło i Boratyński, 2005), també pot créixer quan li arriba la radiació solar directa (Wunder et al., 2008). Tanmateix, a les zones mediterrànies, les poblacions se solen situar en vessants ombrívols de cara nord, nord-oest o nordest, normalment sota coberta arbòria variada i amb clima oceànic (Thomas i Polwart, 2003). D’altra banda, tot i que prefereix substrats calcaris, pot prosperar en altres tipus de roca sempre que disposi de prou humitat. A més, la seva distribució reflecteix els condicionants de l’arbre, com és ara el seu creixement lent i que el pendent no sigui un factor limitant (Camprodon et al., 2016). Finalment, cal tenir present que, com és habitual als sistemes forestals, aquestes poblacions han estat sotmeses a alteracions antròpiques i són vulnerables al canvi climàtic. Al Montseny, el teix el trobem en exemplars dispersos en diversos punts del massís o bé formant petits rodals, especialment destacats a prop del turó de l’Home i a la font del Vilar, al pla de la Calma (mapa 1). Segons el Pla de conservació del Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera (Guinart et al., 2014), les teixedes són uns dels hàbitats d’actuació prioritària al Parc, atès l’interès de l’espècie i la manca de regeneració i baixa vitalitat que presenta a causa de la competència d’altres llenyoses, especialment del faig. Per això, el maig de 2013 es va dur a terme una actuació a la teixeda de la font del Vilar consistent a eliminar alguns faigs per tal de generar obertures de clarianes i, així, reduir la competència que pateixen els teixos. En aquest context, s’ha avaluat si aquesta reducció de la competència arbòria afavoreix la dinàmica poblacional dels teixos, tant pel que fa al creixement dels teixos adults com al reclutament de plançons.

165

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Mapa 1. Distribució de les principals poblacions de teix al Parc Natural del Montseny

Font: elaboració pròpia.

Metodologia La teixeda de la font del Vilar se situa a l’obaga del puig Drau, sota el pla d’en Xixa i prop de la barraca del Sord, a l’extrem SE del pla de la Calma, entre els 1.240 i els 1.280 m d’altitud, i ocuparia una extensió de tan sols 1 ha (figura 1). La Calma ha estat un territori fortament pasturat des d’antic, però el fet que en els darrers s’hi hagi rebaixat la pressió de pastura i, sobretot, la nul·la acció de rompuda i l’absència d’incendis han comportat que les pastures de la Calma vagin essent envaïdes per matolls i també per arbres. Els teixos s’han pogut mantenir en aquest indret perquè és un lloc rocós poc apte per a una pastura forta que els hauria pogut eliminar i on no tenien gaire competència del faig, l’arbre propi del bosc montà del Montseny. En disminuir o acabar la pastura, el bosc de faig del fondal s’expandeix cap a la font fins als rocams on hi ha la població de teixos. L’actuació de conservació de 2013 va deixar teixos amb diferents graus de competència, i per tal d’avaluar si aquesta actuació té un efecte sobre el creixement radial dels peus, el maig de 2015 es van seleccionar 19 teixos (figura 2) de mides similars (diàmetre a 1,5 m - DBH > 9 cm) per tal de cobrir les quatre situacions en què es troba actualment el teix a la població de la font del Vilar: teixos situats als indrets on la intensitat del tractament va ser alta (bosc esclarissat), teixos que creixen en un rodal amb una intensitat de tractament baixa (bosc poc dens), uns altres

166

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

de situats en indrets on no es va efectuar cap tala (bosc dens) i els teixos situats al marge del bosc (bosc marginal). A partir de cada arbre seleccionat es van definir 19 parcel·les de 5 m de radi i s’hi van dur a terme inventaris forestals per tal de calcular la densitat d’arbres i la seva àrea basal (AB). Un cop realitzats els inventaris, per tal de fer el seguiment del creixement, s’hi van col·locar dendròmetres de banda del tipus Infoagro DB-20, amb una precisió de 0,1 mm. Aquests aparells mesuren el desplaçament linear d’una banda sensible col·locada tot al voltant de la tija d’un arbre, i, per tant, indiquen l’augment de gruix del tronc. La lectura dels dendròmetres s’ha fet de forma trimestral al llarg de 2015 i 2016. Figura 1. Visió actual del bosc de la teixeda de la font del Vilar. Els faigs són molt més alts que no pas els teixos. També es pot observar l’estrat herbaci, amb plantes ruderals associades a la presència de bestiar i que ens demostra que la zona abans havia estat molt freqüentada pels ramats

A més, el 2016 s’ha iniciat un seguiment trimestral de la regeneració del teix, on s’han fet recomptes en un total de 19 parcel·les d’1,5 m de radi, distribuïdes aleatòriament. El recompte de plançons fet a cada punt de mostreig ha diferenciat entre quatre classes de mida: plançons germinats el 2016, el 2015, el 2014 i plançons de més de tres anys. A cada parcel·la també s’han registrat dades de recobriment i si hi havia presència de teixos masculins o femenins, per tal de poder incloure aquests paràmetres en les anàlisis de la regeneració pertinents. En l’anàlisi estadística s’ha utilitzat el programa R per tal d’estudiar la relació entre el creixement radial, la densitat del bosc i els diferents tractaments aplicats. Abans de l’anàlisi, s’ha testat la normalitat de les dades amb un test de ShapiroWilk i s’han transformat les dades que no tenen una distribució normal amb una equació logarítmica (y = log10[x + 1]). L’efecte dels diferents tractaments sobre el creixement absolut del teixos s’ha analitzat a traves d’una ANOVA d’1 factor (trac-

167

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

tament) i post hoc al creixement calculat, per tal d’observar si hi ha diferències. D’altra banda, s’ha analitzat la relació entre el creixement radial absolut i la competència que té cada arbre mesurat, per a la qual cosa s’han fet dues anàlisis de regressió lineal simple, per veure com es relaciona el creixement amb la densitat i l’àrea basal del bosc. Figura 2. Situació dels teixos amb dendròmetre per al registre de creixement radial a la teixeda de la font del Vilar

Font: elaboració pròpia.

168

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Resultats Creixement

El creixement radial dels teixos estudiats es pot diferenciar segons els diversos tractaments o condicions que descriu el gràfic 1. Els resultats obtinguts mostren diferències significatives segons els tractaments (ANOVA 1 fact. p < 0,001), sobretot. Les diferències més significatives són entre el bosc dens (control) i el bosc esclarissat, i fins i tot són significatives entre el bosc dens i els rodals on el tractament va ser de baixa intensitat (bosc poc dens) (taula 1). A més, hi ha variació estacional (gràfic 2), ja que durant les estacions fredes els creixements són similars entre tractaments, mentre que durant les estacions càlides s’observen les diferències esmentades en el creixement absolut. Gràfic 1. Mitjana del creixement radial absolut (LOG mm) durant el període d’estudi per cada tractament considerat (bosc dens, bosc poc dens, marge del bosc i bosc esclarissat)

Mitjana creixement radial absolut (LOG mm)

1,2

1,0

0,8

0,6

0,4

0,2

0 Bosc dens

Bosc poc dens

Marge del bosc

Bosc esclarissat

D’altra banda, també s’ha analitzat de forma més directe, la relació que hi ha entre el creixement radial dels teixos, la densitat i l’AB (àrea basal) del bosc (gràfic 3). Els resultats mostren que hi ha una regressió significativament negativa entre el creixement dels teixos i la densitat del rodal (reg. a = ‒0,61 p < 0,01), a l’igual que amb l’AB del rodal (reg. a = ‒0,43 p < 0,05). Això indicaria, doncs, que com més gran és la competència arbòria, hi ha menys creixement radial del teix.

169

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Mitjana creixement radial no acumulat (mm)

Gràfic 2. Mitjana del creixement radial no acumulat (LOG mm) per cada període de mostreig, diferenciat pels tractaments considerats (bosc dens, bosc poc dens, marge del bosc i bosc esclarissat) 8

6

4

2

0 Tardor 2015

  Bosc dens

Hivern 2016

  Bosc poc dens

Primavera 2016

Estiu 2016

  Bosc esclarissat

Tardor 2016

  Marge del bosc

Taula 1. Test de Tukey per al creixement radial dels teixos segons els diferents tipus de tractaments considerats Test de Tukey

P value

Bosc poc dens

Bosc dens

< 0,05

Marge del bosc

Bosc dens

n. s.

Bosc esclarissat

Bosc dens

< 0,001

Marge del bosc

Bosc poc dens

n. s.

Bosc dens

Bosc poc dens

n. s.

Bosc esclarissat

Marge del bosc

n. s.

Regeneració

Els reclutaments de teix varien molt segons el tipus de cobertura arbòria present, alhora que la dinàmica poblacional és diferent segons l’edat del plançó (gràfic 4). Si tenim en compte la cobertura arbòria, la germinació és més elevada en parcel· les on hi ha presència de teixos adults, però el reclutament de plançons d’un any o més és més alta en parcel·les on hi ha presència de faig. Pel que fa a la supervivència dels plançons, s’observa que els reclutaments dels que tenen més de dos anys no varien gaire al llarg del seguiment, mentre que els germinats durant 2016 i 2015 mostren una gran mortalitat.

170

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Gràfic 3. Gràfic del creixement radial (log mm) del teix durant el període d’estudi, respecte de l’AB (log m2/ha) i de la densitat del rodal (log peus/ha)

Mitjana creixement radial absolut (LOG mm)

12 10 8 6 4 2 0 0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

AB rodal (LOG m2/ha)

Mitjana creixement radial absolut (LOG mm)

12 10 8 6 4 2 0 2,2

2,4

2,6

2,8

3,0

3,2

Densitat rodal (LOG peus/ha)

171

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Discussió Creixement

L’actuació de conservació realitzada a la teixeda de la font del Vilar, que va consistir a obrir el bosc i eliminar la competència del faig, està produint un efecte positiu sobre el creixement del teix. Els resultats indiquen que, a curt termini, la reducció de la densitat i l’àrea basal del bosc afavoreix el creixement dels teixos adults, i que l’efecte augmenta com més intensa és la reducció de la competència. Alhora, cal tenir en compte que el creixement radial del teix és estacional: és més elevat durant les estacions càlides, sobretot durant la primavera, on hi ha les condicions ambientals més favorables. En aquest període de màxim creixement, el limitant passa a ser la competència arbòria que exerceix el faig, i aquest és el moment en què s’observen les màximes diferències entre els tractaments segons quina sigui la competència del faig. D’altra banda, cal afegir que la competència arbustiva que hi ha en el cas dels teixos situats al marge del bosc limita el creixement tant com en els casos en què hi ha competència del faig. Aquest fet és força rellevant, ja que ens pot fer pensar que les possibilitats d’expansió del teix a les parts superiors del bosc, on hi ha contacte amb els matollars, no és fàcil, i per això cal conservar adequadament les poblacions que hi ha actualment dins el bosc. Finalment, podríem concloure que el creixement radial del teix es veu afavorit pel tractament realitzat, tot i que caldria continuar fent un seguiment d’aquest paràmetre per tal de verificar que aquesta tendència es manté els propers anys. Regeneració

Una de les raons per la qual el teix és una espècie poc freqüent als nostres boscos és la seva baixa eficàcia en la regeneració (Camprodon et al., 2016). Per això és interessant estudiar la dinàmica poblacional dels plançons, ja que permet analitzar quins factors influeixen en el baix reclutament d’arbres joves. El seguiment trimestral de regeneració al llarg de 2016 (gràfic 4) mostra que a la primavera hi va haver una germinació de llavors de teix relativament abundant, però, probablement a causa de la forta sequera estival, finalment no hi va sobreviure cap individu. Pel que fa als plançons d’un any, és a dir, els germinats el 2015, s’ha observat que durant el 2016 hi ha hagut supervivència, si bé als rodals amb competència arbòria han mort 2/3 dels plançons, mentre que als que no hi havia competència ha sobreviscut el 50 % del reclutament. Finalment, els plançons amb una edat de dos anys o més tan sols són presents sota cobertura arbòria de faig o faig i teix alhora.

172

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Gràfic 4. Gràfics relatius a la regeneració del teix a la teixeda de la font del Vilar segons el nombre de plançons, la seva edat i la cobertura

Germinació 2016

Mitjana nombre plançons

80

60

1,5

40

1

20

0,5

0

0 31 març

1 juliol

3 oct.

13 des.

2 anys

0,5 Mitjana nombre plançons

1 any

2

31 març

0,4

0,3

0,3

0,2

0,2

0,1

0,1

0

3 oct.

13 des.

≥ 3 anys

0,5

0,4

1 juliol

0 31 març

1 juliol

3 oct.

13 des.

31 març

1 juliol

3 oct.

  Sense cobertura arbòria

  Cobert tan per T. baccata com per Fagus sylvatica

  Cobert per Taxus baccata

  Cobert per Fagus sylvatica

13 des.

  Cobert per Ilex aquifolium

Conclusions Els resultats obtinguts en aquesta recerca mostren clarament que els teixos de la font del Vilar s’han vist afavorits per la tala efectuada el 2013, ja que durant el 2015 i el 2016 han crescut més que els situats sota el bosc dens de faig —no afectat per l’esclarissada feta dos anys abans—, que, de fet, han tingut un creixement pràcticament nul. Així doncs, aquests resultats demostren que l’aclarida del bosc pot ajudar en la conservació del teix al Montseny. Pel que fa a la regeneració, les dades inicials de què disposem mostren una gran complexitat en la dinàmica poblacional, ja que s’hi observen patrons diferents segons l’estadi de creixement. Així, s’ha vist que la supervivència dels plançons germinats el 2016, majoritàriament els situats sota arbres parentals, ha estat nul·la ja sigui per estrès hídric o per herbívora.

173

IX Trobada d’Estudiosos del Montseny

Tanmateix, dels plançons d’un any, n’ha sobreviscut algun individu, mentre que els plançons de més de dos anys han sobreviscut tots, i sempre es troben sota peus de faig. O sigui, que, tot i que el faig pot exercir una forta competència sobre els plançons en la captació de recursos hídrics, a la teixeda de la font del Vilar aquest factor no seria limitant, segurament perquè és un indret força humit, i la possible competència d’ombra es limita a reduir i alentir el creixement dels plançons. Els resultats encara són preliminars, especialment pel que fa a la regeneració i la supervivència dels plançons, i caldria continuar el seguiment ja que la dinàmica poblacional del teix és complexa. El que demostra el nostre estudi és que la situació de menys competència amb el faig afavoreix el creixement dels teixos adults i permet que esdevinguin arbres reproductors. Però la presència de faig és necessària per a la renovació de la població del teix, ja que afavoreix la supervivència dels plançons. Pensem, doncs, que al Montseny, on el teix és un arbre rar i té poques poblacions, es fa necessari dur a terme un seguit d’accions de conservació per tal de mantenir aquest arbre tan singular.

Bibliografia Camprodon, J.; Guixé, D.; Casals, P.; Caritat, A.; Buqueras, X.; GarcíaMartí, X.; Reverté, J.; Rios, A. I.; Beltrán, M.; Llovet, J.; Taüll, M.; Vives, A.; Àguila, V.; Casas, C. (2016): Conservació de les teixedes mediterrànies. Manual de bones pràctiques. Projecte Life Taxus. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Caritat, A.; Vilar, L.; Sala, E. (2004): «Regeneración del tejo en Cataluña». Cuadernos de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, núm. 18; p. 97-100. Guinart, D.; Solórzano, S.; Vicens, N. (2014): Pla de conservació del Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera. Barcelona: Diputació de Barcelona. Iszkuło, G.; Boratyński, A. (2005): «Different age and spatial structure of two spontaneous subpopulations of Taxus baccata as a result of various intensity of colonization process». Flora, núm. 200; p. 195-206. DOI: 10.1016/j. flora.2004.03.001. Schwendtner, O. (2011): «Supervivencia y crisis del tejo (Taxus baccata L.) en el área cantábrica». A: II Jornades del Teix en el Mediterrani Occidental; p. 26-28. (Documents Institució Catalana d’Història Natural.) Thomas, P. A.; Polwart, A. (2003): «Taxus baccata L.». J Ecol, núm. 91; p. 489-524. Wunder, J.; et al. (2008): «Growth-mortality relationships as indicators of lifehistory strategies: A comparison of nine tree species in unmanaged European forests». Oikos, núm. 117; p. 815-828. DOI: 10.1111/j.0030-1299.2008.16371.x.

174