yann tiersen - Donostia Kultura

61 downloads 1966 Views 98KB Size Report
Dust Lane da Yann Tiersen-ek estudioan grabaturiko seigarren albuma. Bi urtean ... Halaxe pasatu zen bigarren albuma, Rue des cascades, Eric Zonca-ren La.
YANN TIERSEN

Victoria Eugenia Antzokia. 2011ko maiatzak 4. 20:00. 26 € / 24 € / 22 €

www.yanntiersen.com

Munduan sona handia izan duten filmen soinu-bandaren egile izateagatik da batez ere ezaguna Yan Tiersen (Amélie eta Good Bye Leninen musikaren egilea da, besteak beste), baina baita kontzertu eta grabazioetan erakusten duen kalitate handiagatik ere. Nota bakan batzuekin hasi eta inspirazioaren hegotan ibiltzen daki, gero eta musika mozkorgarriagoa ehunduz; hala da Dust Lane disko berrian ere. Dust Lane da Yann Tiersen-ek estudioan grabaturiko seigarren albuma. Bi urtean zehar grabatu zuen, Quessant-eko bere estudioan gehiena, Bretainiako uhartetxo batean; beste parte batzuk, Filipinetan grabatuak dira. Azken nahasketa Castleford-eko The Chairworks Studio-n egina da, Ken Thomas ekoizlearekin (Sigur Ros, M83). Diskoak vintage elektronikako ehundura- eta soinu-geruza berriak dakartza Tiersen-en soinu-unibertsora. Hilkortasunaz

arduratzen

den

albuma

da

Dust

Lane.

Grabatu

bitartean, Tiersen-ek ama eta lagun min bat galdu zituen, eta, ezin bestela izan, haren musikak sentimendu saminak gorde ditu. Hala ere, ez da bizitza galduari buruzko albuma, baizik eta bizitzea merezi duen bizitzari buruzkoa. Ikus-entzuleek Amélie filmeko soinu-banda ospetsuan aurkitu zuen Yann Tiersen, eta harrezkero bere arte-unibertsoa sortuz jarraitu du. Denboratik kanpoko musika horrek gero eta zale gehiago liluratzen ditu. 1995ean agertu zen Yann Tiersen Frantziako musikaren arloan. Bresten

jaioa,

tresna

asko

jotzen

dituen

musikari

honek

zenbait

kontserbatoriotan ikasi zuen jotzeko eta zuzentzeko artea. Geroago etorri

açåçëíá~=hìäíìê~ açåçëíá~=hìäíìê~ hçãìåáâ~òáç~=√=`çãìåáÅ~Åáµå oÉáå~=oÉÖÉåíÉI=U=√=OMMMP=açåçëíá~Jp~å=pÉÄ~ëíá•å íÉä=EMMPQF=VQP=QUN=NSN=√=Ñ~ñ=VQP=QUP=VMM=√=âìäíìê~|âçãìåáâ~òáç~]Ççåçëíá~KçêÖ

zen pop-rock prestakuntza osatzea, zenbait egitasmotan parte hartzeari esker. La valse des morts lehen albuma aurkeztuz ―Rennes-ko Les Transmusicales jaialdian, 1995ean― jarri zen abian alderdi anitzeko artista talentudun honen ibilbidea. Besteak beste, akordeoia, gitarra, biolina, pianoa jotzen ditu musikari virtuoso honek; aurrean jartzen zaion guztia. Haren musikak izugarri gogoberotu zituen ikus-entzule bretoiak. Baina 1998ra arte itxaron behar izan zuen, Le phare hirugarren diskoa atera arte, Frantziako musika-arlo nazionalean nabarmentzeko. Entzule frantsesak konkistatu ondoren, Zazpigarren Arteak eman zion nazioartean ospea. Zinegile batzuek haren konposizioen alderako interesa erakutsi zuten, eta harekin lan egin nahi izan zuten zenbait soinu-bandatan. Halaxe pasatu zen bigarren albuma, Rue des cascades, Eric Zonca-ren La vie rêvée des anges film sarituaren (Festival de Cannes 1998) soinu-banda izatera, kaleratu zenean ia inor ohartu ez bazen ere. 1999an, Yann Tiersen-ek laugarren diskoa grabatu zuen, Tout est calme, The Married Monk taldeko musikariekin. Geroxeago, agertokietatik aldendu eta pieza berriak konposatzeari ekin zion; L’Absente (2001), izan zen

emaitza,

perla

berezi

bat,

soinu

espresionistagoak

eta

ahots

nabarmenak zituena, hala nola Dominique A edo The Divine Comedy-ko Neil Hannon-ena. Horrekin batera, Jean-Pierre Jeunet-en Amélie filma estreinatu zen, eta filmaren arrakastak soinu-bandarena ekarri zuen (urrezko disko bikoitza eta 600.000 kopia salduta). Yann Tiersen-ek artista askorekin jardun du; honako hauekin, besteak beste: Shannon Wright, Jane Birkin, Miossec, Bertrand Cantat (Noir Désir) edo Liz Fraser (Cocteau Twins), eta, topaketa horien ondorioz, zenbait musika-abentura etorri dira: Black Session (1999), C’était ici (2002) edo Good Bye Lenin (2003), nazioartekan arrakasta handia izandako filmaren soinu-banda. 2005ean, Tiersen-ek Les retrouvailles atera zuen, estudioko disko bat, zeinetan lan-ildo berri bat garatu baitzuen, rock-etik hurbilagoko

açåçëíá~=hìäíìê~ açåçëíá~=hìäíìê~ hçãìåáâ~òáç~=√=`çãìåáÅ~Åáµå oÉáå~=oÉÖÉåíÉI=U=√=OMMMP=açåçëíá~Jp~å=pÉÄ~ëíá•å íÉä=EMMPQF=VQP=QUN=NSN=√=Ñ~ñ=VQP=QUP=VMM=√=âìäíìê~|âçãìåáâ~òáç~]Ççåçëíá~KçêÖ

soinuekin, baina bere moldaketa bereziak baztertu gabe, horiek bihurtu baitute erreferentzia nahitaezko gaur egungo panoraman. 2006an, On Tour agertu zen, album biribil bat, zuzenean grabatua, zeinetan Yann-ek bere alderdi elektrikoena askatu baitzuen, agertokietako ibilbide luzea laburbilduz. 2008ko azken aldera, berriz, Tabarly atera zuen, Pierre Marcel-en film baten soinu-banda; filma Éric Tabarly, itsasoan desagertutako marinel bretoi ospetsuaren ibilbide bereziaz ari da. 2010eko urrian, estudioko disko berri bat kaleratu zen, Dust Lane, non bere alderdi elektrikoenaren ildotik jarraitzen baitu, indie-aren eta postrock-aren soinuetatik hurbil, eta non, besteak beste, Syd Matters, Orka kolektiboa edo Matt Elliott izan baititu lankide. Disko horren aurretik, Palestine izeneko EP bat agertu zen, pieza horren sei bertsio jasotzen zituena eta album berriko giltzarria, beste hainbeste artista kidekoren eskutik.

YANN TIERSEN

Teatro Victoria Eugenia. 4 de mayo de 2011. 20:00. 26 €/24 €/22 €

www.yanntiersen.com

Yann Tiersen es conocido sobre todo por ser el autor de la banda sonora de películas que han alcanzado fama mundial, como Amélie y Good Bye Lenin, pero también por la enorme calidad de sus conciertos y sus grabaciones. Es uno de esos compositores que tiene el don de empezar con solo unas cuantas notas y dejarse llevar por la inspiración, tejiendo una música cada vez más envolvente, como la de su nuevo disco, Dust Lane. Dust Lane es el sexto álbum de estudio de Yann Tiersen. Su grabación se desarrolló a lo largo de dos años, principalmente en su estudio de Ouessant, una pequeña isla en Bretaña, junto a otras partes grabadas en

açåçëíá~=hìäíìê~ açåçëíá~=hìäíìê~ hçãìåáâ~òáç~=√=`çãìåáÅ~Åáµå oÉáå~=oÉÖÉåíÉI=U=√=OMMMP=açåçëíá~Jp~å=pÉÄ~ëíá•å íÉä=EMMPQF=VQP=QUN=NSN=√=Ñ~ñ=VQP=QUP=VMM=√=âìäíìê~|âçãìåáâ~òáç~]Ççåçëíá~KçêÖ

una isla de Filipinas. La mezcla final se ha llevó a cabo en The Chairworks Studio de Castleford, con el productor Ken Thomas (Sigur Ros, M83). El disco incorpora al universo sonoro de Tiersen nuevas capas de texturas y sonidos de electrónica vintage. Dust Lane es un álbum preocupado por la mortalidad. Durante su grabación, Tiersen perdió a su madre y a un amigo cercano, y su música contiene forzosamente sentimientos de aflicción. Sin embargo, no es tanto un álbum sobre la vida como algo perdido, sino como aquello que merece ser vivido. Descubierto por el gran público a raíz de su célebre banda sonora de la película Amélie, Yann Tiersen no ha dejado de recrear su propio universo artístico. Su música atemporal fascina cada vez a más aficionados. Fue en 1995 cuando Yann Tiersen hizo su aparición en la escena de la música francesa. Originario de Brest, este músico multiinstumentista aprendió en diversos conservatorios el arte de tocar y dirigir. Pero su formación pop-rock se completó a una edad más tardía, participando en varios proyectos. La presentación de su primer álbum, La valse des morts, en el festival Les Transmusicales de Rennes en 1995 fue el punto de arranque de la carrera de este talentoso artista polifacético. Toca el acordeón, la guitarra, el violín, el piano… nada se le resiste a este virtuoso músico. El público bretón se entusiasmó enseguida por su música. Pero tuvo que esperar el lanzamiento en 1998 de su tercer disco, Le phare, para imponerse en el paisaje musical nacional francés. Tras conquistar al público francés, es el Séptimo Arte el que lo consagrará internacionalmente. Algunos cineastas se interesan por sus composiciones y desean trabajar con él en diferentes bandas sonoras. Así es como Rue des cascades pasa de ser su segundo álbum, que casi había pasado desapercibido, a funcionar como banda sonora de la premiada película La vie rêvée des anges (Festival de Cannes 1998), de Eric Zonca. En 1999 Yann Tiersen graba su cuarto disco, Tout est calme, con los músicos del grupo The Married Monk. Poco después, se retira de los

açåçëíá~=hìäíìê~ açåçëíá~=hìäíìê~ hçãìåáâ~òáç~=√=`çãìåáÅ~Åáµå oÉáå~=oÉÖÉåíÉI=U=√=OMMMP=açåçëíá~Jp~å=pÉÄ~ëíá•å íÉä=EMMPQF=VQP=QUN=NSN=√=Ñ~ñ=VQP=QUP=VMM=√=âìäíìê~|âçãìåáâ~òáç~]Ççåçëíá~KçêÖ

escenarios para dedicarse a componer nuevos temas, que concluirán en L’Absente (2001), una perla peculiar con sonidos más expresionistas y voces destacadas como la de Dominique A o la de Neil Hannon (The Divine Comedy). Paralelamente, se estrena la película de Jean-Pierre Jeunet Amélie, cuyo éxito fomentó el de la banda sonora (doble disco de oro y 600.000 copias vendidas). Yann Tiersen ha colaborado también con muchos artistas, entre ellos Shannon Wright, Jane Birkin, Miossec, Bertrand Cantat (Noir Désir) o Liz Fraser (Cocteau Twins), y dichos encuentros

han desembocado

en

diferentes aventuras musicales: Black Session (1999), C’était ici (2002) o la banda sonora de otra película de éxito internacional, Good Bye Lenin (2003). En 2005 Tiersen editó su disco de estudio Les retrouvailles, en el que desarrolló una nueva línea de trabajo con sonoridades más cercanas al rock, aunque sin dejar de lado los característicos arreglos instrumentales que le han

convertido

en

una

referencia

indispensable

del

panorama

contemporáneo. En 2006 apareció On Tour, un álbum contundente, grabado en directo, en el que Yann daba rienda suelta a su lado más eléctrico y resumía su dilatada trayectoria sobre los escenarios. A finales de 2008 editó Tabarly, banda sonora de la película de Pierre Marcel que evoca el recorrido singular de Éric Tabarly, célebre marinero bretón desaparecido en mar. En octubre de 2010 se publicó su nuevo y esperado disco de estudio, Dust Lane, donde continúa desarrollando su línea de trabajo más eléctrica, con sonoridades cercanas al indie y el post-rock, y en el que han colaborado artistas como Syd Matters, el colectivo Orka o Matt Elliott, entre otros. El disco fue precedido por la edición del EP Palestine, con 6 relecturas de dicho tema, piedra angular del nuevo álbum, a cargo de diferentes artistas afines.

açåçëíá~=hìäíìê~ açåçëíá~=hìäíìê~ hçãìåáâ~òáç~=√=`çãìåáÅ~Åáµå oÉáå~=oÉÖÉåíÉI=U=√=OMMMP=açåçëíá~Jp~å=pÉÄ~ëíá•å íÉä=EMMPQF=VQP=QUN=NSN=√=Ñ~ñ=VQP=QUP=VMM=√=âìäíìê~|âçãìåáâ~òáç~]Ççåçëíá~KçêÖ